Benvinguda mar

La joventut no sap que el seu futur és la vellesa. Ningú no està preparat per acceptar l’esplendor dels altres. No valorar el present és actuar com el nen mimat que ni tan sols treu el paper dels regals. L’horitzó marca un límit o una opinió: “fins aquí”. Tardem dècades a adonar-nos que el límit és ell mateix una opinió, discutible com totes les opinions. Ets vell. Has arribat a les pàgines finals del llibre de problemes de matemàtiques que inclouen les respostes, allà on estava prohibit mirar, i saps què vas fer bé, què malament, tot el que ja no podràs arreglar. Envellir és apropar-te a l’espill que et dirà qui ets abans que la mort esborri les imatges que has pastat durant dècades, com si fossin pa. La inesgotable estranyesa de la vida et reconcilia amb ella. No et fa por el tigre i tremoles amb la rosa. Les llàgrimes no són debilitat; són delicadesa. Has necessitat molt de temps per aprendre a desconfiar de qui et diu que una cosa és senzilla, perquè aquella persona no sap res. N’has necessitat més encara per assumir que mai no sabràs quan és veritat, si quan t’estimen més o quan t’estimen menys. Buscar llum il·lusòria amb fe d’impressionista: aquesta és la manera de convertir la vellesa en una obra d’art. Camines amb les crosses de l’humor i l’amistat i saps que el dolor explica el temps i l’alegria, l’eternitat. Hem d’envellir tenint idees que l’adolescent que érem no hauria entès. Tenim present la multitud indiferent que ha envaït la casa. Arrugues. Angoixes. Tristeses. Cabells blancs. Penes. Xacres. Tares morals. Calamitats. La vellesa des de la qual aviat contemplarem el meravellós abisme de la vida. El que s’ha destil·lat lentament no t’ho pots beure d’un glop. Bevedor, lector, caminant: a poc a poc, a poc a poc, a poc a poc. La meva tauleta de nit és un caos de llibres comparable al de la teva. Camina per escriptures en què mai no entrepussis, busca textos que siguin esquelètics –llengua feta medul·la– perquè els alimenta el temps, viu les coses importants dos vegades no perquè no s’entenguin a la primera, sinó per entendre-les un altre cop. A poc a poc, a poc a poc, a poc a poc. I la mort? Si no arriba abans d’hora ni massa tard, si arriba quan ha d’arribar, benvinguda mar.