Seguir endavant

No hi ha cap vell que no pugui viure un any més ni cap jove que no pugui morir aquesta tarda. A Pitàgores el va matar una carabassa que va deixar anar des del cel una àguila. Quan les coses ja no són la paraula ens diu què són fins i tot quan s’ho inventa, com és el cas de la mort de Pitàgores. Tots guardem a la memòria una felicitat passatgera que dura tota la vida. La paraula és una estrella fugaç que uneix el cel i la terra. Cal, per viure, que la memòria no minvi.

Els records es desperten en els somnis i hi apareixen inesperats visitants. La foscor de la nit els descobreix i la claredat del dia els retorna al seu secret. La literatura consisteix a buscar una veu, però només una.

Si en busques una altra no et creuran, perquè no en tens cap més. El to de Cien años de soledad va aparèixer quan García Márquez va recordar la manera que tenia la seva àvia d’explicar coses sobrenaturals amb una absoluta naturalitat. La clau era la cara de pòquer amb què l’àvia contava històries delirants.

En un relat d’Isak Dinesen, una vella que es guanya la vida narrant contes aconsella: “Siguis fidel a la història”, perquè “quan el narrador és inquebrantablement fidel a la història, al final és el silenci qui parla. Quan la història és traïda, el silenci és no-res. Però nosaltres, els fidels, quan hem dit l’última paraula, sentim la veu del silenci”.

Un físic alemany li va dir a la seva padrina gallega: “Padrina, un gat pot estar viu i mort a la vegada.” I la padrina va dir: “Coses més estranyes hem vist, però si vas dient això et tancaran en un manicomi.” No hi ha ni una sola frase en la millor literatura fantàstica que no estigui fermament lligada a la realitat. És el cas de la Bíblia. Viure és finalment una qüestió de fe.

D’edats només n’hi ha dos: o s’està viu o s’està mort, i si s’està mort no importa l’edat perquè se’ns va prometre l’eternitat. Siguis jove o siguis vell, fins i tot quan ja només hi veus per dins després d’una vida plena de llums, la primera cosa que cal per viure és estimar la vida, i la segona tenir com a principal afany no morir-te. Ser rellotge de sol que només compta les hores lluminoses. Saber que entre totes les coses importants que es poden fer en aquesta vida, la primera és seguir endavant.