Tornar a començar

es tracta només de trobar un inici. El d’Anna Karènina: “Totes les famílies felices s’assemblen, però les infelices ho són cadascuna a la seva manera.” El de Contra la mort: “Se’ns farà llarg el temps. Jo, a l’altre costat / de la frontera fosca; tu, dintre de la vida; / esperant que la mort ens digui una mentida: / que, al final del futur, tornarem al passat.” El que podria ser el començament de qualsevol novel·la sobre qualsevol amistat: “Tots els enemics mortals comencen sent millors amics.” Aquest inici perfecte d’una novel·la d’Alejandro Zambra: “Al final ella mor i ell es queda sol, tot i que en realitat s’havia quedat sol molts anys abans de la mort d’ella, Emilia.

Posem per cas que ella es diu o es deia Emilia i que ell es deia i es continua dient Julio. Julio i Emilia. Al final Emilia mor i Julio no mor.

Tota la resta és literatura.” La vida acostuma a ser un fracàs permanent, i les persones que valen la pena són les que ho tornen a intentar. Amb generositat. Miquel Àngel sempre posava a les seves estàtues uns quants músculs de regal.

Un pintor dolent fa pintures planes. Una poma de Cézanne té pes i té gust amb només tres pinzellades. Melville no va llegir mai Freud, però va trobar un gran inici, “Digueu-me Ismael”, i va crear tres personatges que pesen com estàtues i representen la trinitat de la consciència: el que no sap res; el que sap coses i no li importen; el que en sap i li importen.

Ens interessa el tercer. Els que claudiquen deceben. Els que s’autocompadeixen avorreixen.

Admirem els combatents que moren en una batalla que saben perduda, els herois que tenen la grandesa de no venjar-se, els creients que demanen a Déu que també ressuscitin les coses. El més difícil d’una història és saber quan comença. Es tracta només de trobar un inici.

Mentre puguis arrencar no hi ha problema: l’espurna arribarà. Escriure un poema és menys difícil que inspirar-lo. Es tracta només d’explicar la història d’Emilia i Julio.

Ella mor, ell no mor. “Tota la resta és literatura”, i el que ens interessa és la literatura. Es tracta només de trobar un inici que ens permeti fer la cosa més important que es pot fer en aquesta vida: tornar a començar.

Obviant tota la mort que tenim per davant.