Un amor que espera

Un ocell canta la felicitat al teu cor. Un altre li fa eco al seu costat. El món, un gat pacient i pensatiu, s’amaga a prop i espera. Tens dos objectius a la vida. Aconseguir el que vols i gaudir-ho. Gaudir només ho fan els savis. Els que parlen no saben i els que saben no parlen, diuen els que saben, els quals, afortunadament, s’han fet un fart de parlar, i ho han fet còmplices com el xiuxiueig amb què parlàvem de petits mentre els grans feien la migdiada. Com ens agradaria viure un segle sencer adorant fins a l’últim sospir coses que estimem –la música, els fills, la rosa– de les quals no entenem absolutament res! Ser rius que sempre neixen i sempre moren i sempre passen! Que rucs que som! Diem que busquem la bellesa i no veiem l’albada! Ningú segueix mirant un arc de Sant Martí que dura 20 minuts. L’idioma crea el món. Anomenar amb exactitud les coses és batejar-les. No hi ha un sol dia que no ofereixi almenys una felicitat per a qui sap viure’l com si fos l’últim sense ser excessiu ni indiferent i sense caure en la trampa de la falsedat. Si no és cert, no ho diguis, diuen els clàssics. I afegeixen: ¿Tu verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatela. Qui no ha comès errors no ha fet res que valgui la pena. Quantes vegades l’oblit és una font d’autoestima! El passat fa por perquè ataca per l’esquena. La perfecció moral és sentir que no podem fer el que no hem de fer. Una persona decent és aquella per a qui tot té interès, i tot és rellevant, i res no és prou important com perquè no importi com està escrit. Amb bon humor i pessimisme no et pots equivocar ni avorrir perquè els dos tenen raó. Ningú no mereix la nostra atenció més d’un instant o menys d’una vida. No tenim temps per tenir pressa. Sempre ens acompanya l’amor que ens esperava, i que potser ens espera. Li devem uns dies de tardor i uns poemes dictats per la pluja quan més mal ens feia, però no malgastem en versos els dies gloriosos. Els ocells a l’aire, els gats al terra, els peixos a l’aigua i el teu esperit a les seves mans. Cada cosa al seu lloc. Encara som a temps de ser feliços aquells anys. Cada dia donem les gràcies al déu que no existeix per posar-nos a l’abast les coses que estimem.