El misteri de la vida

Ningú contractarà un nudista per fer un striptease. És fonamental salvaguardar el misteri, i també l’orgull. N’hi ha tants que, per poder mirar-se el melic, accepten inclinar el cap! Cada vegada que fem una reverència hem de demanar el resguard. De com ens contem la vida en dependrà la seva qualitat. És indispensable que ens allunyem com de la pesta dels pedants, que són uns éssers tètricament concebuts per elogiar-se entre ells. I què dir dels sinistres que ni tan sols l’oceà Pacífic troben prou gran! No tenim temps per perdre el temps. Si entrem en el joc de discutir arguments imbècils ho acabarem fent amb raons estúpides. A ningú el prenen seriosament si té idees originals perquè pensar és l’excepció a la norma general de no pensar. Per això es repeteixen tants llocs comuns absurds. “Ningú escaparà al seu destí històric”. Efectivament. Ni l’imperi britànic ni la sargantana escuada pel teu gat. No volem tenir raó; volem que ens la donin. Ens agrada tant dir “la culpa és teva!” Quantes vegades mirem la vida amb la humil expressió de retret amb què ens miren les coses abans que les tirem. Afortunadament comptem amb l’ajut de la beneïda mandra, que tantes vegades ens lliura de dir bestieses i ser malvats, i sabem que si estem de moda avui, demà ens veurem antics. Mentre hi ha mort hi ha esperança. Tenim a dins el cel i els turments infernals, i allò que elegim ens acompanyarà a l’eternitat. Fer llenya de l’arbre caigut, quan es fa literalment, no és només un acte noble; també pietós. Hi ha dies que posem a volar les esperances al sol i no fan ombra. Ens preguntem si són vanes, i llavors veiem que hi ha alguna cosa que se’ns escapa, una frontera que només intuïm, i ens dediquem a protegir aquest enigma que és la raó de ser de la vida fins que ens adonem que els misteris que realment importen sempre estan a la vista, i que hem de renéixer amb una mirada intensa per contemplar-los, i que són inseparables de la veritat perquè només els bojos o els que estan rematadament equivocats es pensen que ho veuen tot amb enlluernadora sagacitat, i just en aquest moment entenem què és la vida, entenem què és l’art. Una mica de misteri i molta claredat.