On van els dies que passen?

Ningú mereix la nostra atenció més d’un instant i menys d’una vida. Un instant pot ser més profund que tots els oceans. Fem que sigui tan intens que no se’ns oblidi en la vida. No morim joves; ens fem vells precoçment, i la mort dels amics de la nostra edat ens fa sentir avançant en un camp crivellat per metralla. Hem de fer tot el que puguem encara que no puguem fer res. La poeta Louise Glück, de jove, es va enfadar amb el seu psiquiatre perquè el culpava de fer-la tan feliç que ja no tindria necessitat d’escriure. El metge la va mirar fixament i li va dir: el món ja et donarà el dolor suficient. La pau és atzarosa, fruit de la sort. La serenitat es guanya amb el pa del patiment. Divagar és dolorós. Concretar és plaent. Concretem. Quan veiem una persona dolenta que anomena Déu, per molt ateus que siguem, sentim una blasfèmia. Sabem que en ella no hi ha amor, que és el germà gran del caràcter. Quan no hi ha voluntat ni desig ni afany, allò que és gran deixa de ser-ho. No et fa gran el que et succeeix; te’n fa el que fas. No la pau; la serenitat. This is the use of memory: for liberation. Inclosa la memòria que tantes vegades escull el camí més curt per ferir-nos. Res no dura per sempre, tampoc el dolor. El tamany de la intel·ligència es pot conèixer a través de l’alegria. Una persona seriosa té poques idees, i una amb idees mai no és seriosa. La tristesa és vulgar si no és immensa, i si és immensa no val la pena perquè t’esclafa. Es pot ser feliç moltes vegades, mai del tot perquè no decaigui el suspens i per no perdre l’esperança d’un final encara més radiant. Caminem coixos per un món ple de plom amb l’ajut de dos crosses, la de l’amor i la de l’amistat. M’escriu un amic: “Avui, divendres 12 d’abril de 2024, s’han vist els primers falciots –falcilles, al Segrià– a l’antiga Vila de Gràcia. Això vol dir que ha passat un any real –el marquen capriciosament, libèrrimament, les aus migratòries, no les pautes administratives–. Tot això és un homenatge tangencial al meu avi Josep, que també veia el món d’aquesta manera.” On van els dies que passen? A la poesia dels millors, que ens ensenya que sempre hi ha motius per a l’agraïment. Som immortals tots els dies de la nostra vida menys un.