La vida és un art

La vida és un art, no una ciència. Per això no tenim teories incontestables ni respostes indiscutibles. No sabem ni la vida ni la mort que tenim per davant i ens refugiem en l’art, que és un dit al gallet de l’ànima. La finor d’esperit i l’alegria de viure s’aprenen en amena conversa amb els clàssics. Ells ens ensenyen que un dia és una cosa molt important. Que si quan em desperto em desentumeixo com la meva gata i no em cruixen els ossos, he de celebrar que tot va bé. És, la dels clàssics, una alegria molt seriosa, però també intimidatòria. És difícil sostenir una espelma a la cua de la processó dels grans artistes de la història. Un clàssic és aquell que mai no acaba de dir el que sembla que diu, i sap ser fondo deixant-ho tot obert, i no necessita embrutar les aigües per aparentar profunditat. Com si fossin un embaràs, sentim en les lectures dels mestres puntadetes, palpitacions, batecs: la vida obrint-se camí, la llum que salva el que portem a dins, inclòs el nosaltres que un dia vam ser, amb qui és important tenir una relació cordial perquè qualsevol dia trucarà a la porta a les quatre de la matinada i ens preguntarà per què l’hem abandonat. Li direm: no t’hem abandonat, però ens agrada la tardor, també la meteorològica, perquè té una llum plena de caràcter –una llum sense dubtes– i unes fulles que són totes d’or arrancat al riu de la vida, i en aquest precís instant se’ns acaba el moment de somiar i comença el de creure, i és just ara que aspirem a adquirir la categoria de les persones sàvies, que són aquelles que han eliminat la distància entre voler, poder i estimar. No tenim cap dubte que tenim molts dubtes i una única certesa, la que tenen els nens acabats de néixer que se saben condemnats al sacrifici. Sempre que estem absolutament convençuts d’una cosa estem equivocats, i mai no ens creiem del tot el que creiem. Ens agrada que sàpiguen el que pensem però som molt pudorosos amb el que sentim. El món es transforma per l’efecte màgic d’allò que més envegen els alquimistes: l’aroma a cafè acabat de moldre. El món és màgia perquè la vida és art, no ciència. Per això mai no sabem quan és veritat, si quan ens estimen més o quan ens estimen menys.