Poc és molt

Si volem fer art hem de viure molt de temps amb els morts. O sempre. Ferrater col·leccionava dies i els tenia tots repetits. Els nostres són diferents i cadascun ens porta el tresor d’una creença, que no és una veritat que posseïm: és una veritat que ens posseeix. Com més fe tenim, menys existeix fins a dissoldre’s en la pura certitud. L’objectiu final és trobar la bellesa que porta la justícia al món. S’ha d’estimar, tant si reps amor com si no. És a dir: s’ha de ser feliç sempre. Si no ho aconsegueixes et sentiràs com un lladre d’estrelles. O com Satanàs. Què és el satanisme? L’aspiració frustrada de ser Déu i el rancor que se’n deriva. Ens agrada ser nens que pensen que quan mengen gominoles mengen joies. Som soldats que lluiten sense descans en una batalla que es lliura a l’ànima i estem orgullosos de tenir enemics, perquè les úniques persones que no en tenen són les que mai no han dit la veritat i mai no han estimat la justícia. Tan fràgil com l’amor és l’amistat. Els cors s’entrellacen en una sola voluntat i quan s’acaba no se separen dos cors: se’n trenca un de sol, però quan l’amistat perdura és emocionant com un hexàmetre perfecte i bella com una catedral acabada d’estrenar. L’home és un déu quan somia i un vagabund quan pensa, diu Hölderlin. Que no ens privin del somni de ser déus. Només som superiors quan som fidels a l’esperança; abandonar, defallir, no persistir és propi de covards. Un metge pot evitar la mort d’un pacient, però per convèncer un malalt que vulgui viure es necessita un artista. La més gran de les arts és la que ens ensenya a meravellar-nos amb tot el que veiem. El veritable propòsit de qualsevol existència és aprendre a mirar les coses com si fos la primera vegada i sentir-se profundament agraït. Poc és molt. La confidència d’un amic; la llum d’un crepuscle que mai no avorreix perquè sempre és diferent, com la pluja o les albades; l’entrada en una església romànica i la sensació que descanses de tot el que n’ha quedat fora i la certesa que deixes, a la fi, de tenir pretensions.. Entres en aquest recinte de temps i espai mil·lenàriament compartits i tornes a ser nen i sents que els morts proclamen: aixequem els nostres cors!