Els amics que deixen de ser-ho

Els amics que deixen de ser-ho, ho van ser mai? Quantes vegades la millor companyia que podem tenir és la nostra! Mira la lluna. Tot ho veu i tot ho calla. Mira el silenci. No se li escapa cap soroll. Ens fa por quedar-nos sense amics, però sovint u més u és menys que u. La venjança és més bàrbara que l’ofensa, tant com ho és el venjador, cosa que deixen clara els pitjors enemics, que sempre van començar sent millors amics. Cal defensar la vida interior, però no és fàcil viure amb la nostra sola companyia. Quantes voltes donem per veure si algun dia ens trobem! El futur té els dies comptats, però el passat mai no s’acaba. Quan ens contem la vida, ens contem un conte. Falsifiquem records perquè no tenim cap problema a negar el que sabem que, si no ho féssim, ens provocaria vergonya no precisament aliena. Sempre temem el desconegut que ens mira quan ens mirem al mirall. El mal, com els ulls, no es veu a ell mateix. Quan érem joves ens feia por semblar idiotes; de grans, ens en fa ser-ne. Entendre acostuma a consistir a entendre que no havíem entès el que pensàvem que havíem entès. Si el cervell humà fos tan simple com perquè el poguéssim entendre, seríem massa simples per poder entendre’l. Ningú no mereix el nostre interès més d’un instant o menys d’una vida. És igual si ens equivoquem en tot mentre no ho fem amb les persones que estimem. Ens agrada tenir de confidents els gats perquè saben totes les coses però no les conten a ningú, ni tan sols a la seva amiga la nit, amb la qual es miren fixament als ulls i juguen a veure qui aguanta més sense desviar la mirada. No hi ha res més bell que una persona que no per ignorància, sinó per voluntat, manté el cor fresc. Ens llevem de bon humor perquè ens meravella que a cada nit la succeeixi el dia. Ens alegren la remor del matí, l’aroma del cafè, el blau del cel, la contemplació de la bellesa indiscutible, la que és incomparable, la que senzillament és. L’esplendor de la veritat. Només podem parlar de veritat amb qui podem compartir el silenci. Ni els nens ni els bojos poden fer art, però qui no segueix sent nen i no està una mica boig, tampoc. El desig és insaciable. La mar vol estiuejar a la muntanya.