Nous sants de l’Església catòlica

De sants n’hi ha molts. Cada un és un model de com seguir els passos de Jesús i, amb la seva intercessió, tenir una poderosa ajuda per viure amb autenticitat cristiana la nostra pròpia vida. Alguns són màrtirs, altres religiosos o fundadors d’alguna congregació, hi ha mares de família o professionals de variada condició; també preveres, bisbes i papes. Alguns són grans estudiosos, altres analfabets. Uns van dedicar la seva vida a l’ensenyament, als malalts o als més pobres. Tenim de tot i a tots ens serveix el seu exemple.

El meu comentari d’avui es refereix a dues persones, una dona i un home, que són molt propers a nosaltres i han estat canonitzats o és previst que ho siguin aquests dies.

El 4 de setembre passat va ser elevada als altars Santa Teresa de Calcuta. És coneguda i admirada per tots els que hem viscut en aquesta època i hem vist la seva imatge en els diaris o a la televisió. Ens ha emocionat la seva cara, les seves paraules, els seus gestos. Va néixer a Albània l’any 1910, va viure gairebé sempre a l’Índia, a Calcuta, i va morir el dia 5 de setembre del 1997. Al llarg de la seva vida va rebre gran quantitat de premis i reconeixements per la seva immensa tasca a favor dels més pobres. Potser el més conegut, el premi Nobel de la Pau, que li va ser concedit l’any 1979. Va ser la fundadora de la congregació de les Missioneres de la Caritat en l’expansió a molts països i s’hi va dedicar en cos i ànima; el mateix tarannà que ha manifestat, amb el lliurament de la pròpia vida, en l’atenció als pobres, malalts, orfes i moribunds. N’expliquen moltes anècdotes que posen de relleu la seva personalitat plena de misericòrdia. Alguns han qüestionat la seva actitud contrària a l’avortament i a l’eutanàsia, però què pot fer un catòlic tan amant de la vida com a regal de Déu?

Per un altre costat, el 16 d’octubre el papa Francesc canonitzarà al beat Manuel González García, que va ser bisbe de Màlaga (1916) i de Palència (1935). Va néixer a Sevilla l’any 1877 i va ser ordenat sacerdot el 1901. Va ser enviat a Huelva (aquesta ciutat pertanyia llavors a l’Arxidiòcesi de Sevilla) i nomenat arxipreste. Allà va dedicar tots els seus esforços als nens pobres i va fundar escoles i elevar el nivell humà i cultural de la població; va escriure molt sobre diverses qüestions de la vida cristiana i, sobretot, va fomentar l’amor i la devoció a l’Eucaristia insistint en la proximitat dels cristians al sagrari. Va morir a Madrid l’any 1940 i les seves restes descansen a la catedral de Palència. Va ser beatificat a Roma l’any 2001. Va fundar la revista El Granito de Arena, el moviment Unió Eucarística Reparadora, els Missioners Eucarístics Diocesans i la Congregació de Missioneres Eucarístiques de Natzaret. Tots els membres d’aquestes fundacions ens recorden de manera constant l’austeritat de vida, el gran afecte cap als sacerdots i la devoció a l’Eucaristia que vivia i transmetia aquest gran sant.