Domund 2016

Després de la seva mort hem descobert la fortalesa humana i cristiana d’aquesta gran dona, que va regalar molts anys de la seva vida a compartir-la amb els més pobres de la terra. Moguda pel seguiment del Senyor va mostrar una gran entrega als seus germans de Guinea Equatorial i d’Haití. I era molt feliç. Així ho demostra la cara de la seva fotografia que van reproduir els diaris i les cadenes de televisió. Ha estat un gran exemple per a tots nosaltres.

Com la Isabel, hi ha uns 13.000 cristians de les diòcesis espanyoles, distribuïts pel món sencer, per anunciar l’Evangeli i per compartir la seva vida amb els altres. Totes aquestes persones han conformat la plataforma de l’atenció de l’Església a les nacions més pobres. És evident que la transmissió de la fe no s’atura a les fronteres de la pobresa. Ha d’arribar a totes les nacions amb independència del seu nivell de desenvolupament. Però aquestes persones han contribuït de manera clara a albirar, des del radical missatge de Jesucrist, un futur més esperançador per a tots els pobles.

La celebració del Domund manté diverses dimensions, des de l’agraïment per la dedicació d’uns i per la dignitat dels altres fins a la crida a la nostra consciència per a l’ajuda econòmica que tanta gent necessita. Des del reconeixement a la tasca dels missioners fins a la coherència de la seva pròpia vida amb la fe que intenten transmetre diàriament utilitzant la paraula i, sobretot, el testimoni. El lema que ens proposa el Papa per a aquest any és “Surt de la teva terra”. És la invitació que ens fa el Sant Pare a sortir de nosaltres mateixos, de les nostres fronteres per posar al servei dels altres els propis talents. La missió del cristià és universal, sense fronteres ni comoditats. És la mateixa frase que li dirigeix Déu a Abraham en el llibre del Gènesi i, que amb seguretat, sentim en el nostre interior quan ens tanquem i ens oblidem dels nostres germans. L’Església és essencialment missionera. Ha de sortir sempre per trobar-se en la situació de les perifèries geogràfiques i existencials del nostre món. És una crida a tots nosaltres per evitar la paràlisi o el desencant en les nostres actuacions. Mirem més lluny, més alt.

El papa Francesc escriu un missatge personal per a aquesta significativa ocasió. L’ha titulat “Església missionera, testimoni de misericòrdia”. Us aconsello la seva lectura; arribarà a emocionar-vos. Per la meva part, ressalto una frase que m’ha fet pensar molt: “Els missioners saben per experiència que l’Evangeli del perdó i de la misericòrdia pot portar alegria i reconciliació, justícia i pau”.

Acabo aquest comentari sol·licitant les vostres oracions per als missioners i per a tots aquells que es beneficien de la seva acció. Demano també la vostra aportació econòmica, que ens impulsa a la solidaritat i a la igualtat.