L’any s’acaba, la misericòrdia segueix

Ha estat un any molt beneficiós per a totes les comunitats cristianes. Hem parlat molt del significat de la misericòrdia. Em sembla que ningú s’ha cansat d’escoltar una i mil vegades les bondats i les conseqüències d’aquesta bella paraula que defineix d’alguna manera la característica essencial del Senyor. Hem recorregut en aquest temps a altres paraules que completen i ofereixen nous matisos a aquesta realitat: amor, compassió, perdó. Tot això ens ha servit per a la reflexió i ens ha recordat pistes per a l’acció. Tant a nivell personal com comunitari.

Les comunitats cristianes es van alegrar amb aquesta iniciativa papal i constantment han recordat l’oportunitat de posar en pràctica les indicacions bíbliques que trobem en els salms, en les vicissituds dels patriarques, profetes i reis del poble de Déu i, sobretot, de les paràboles, mandats i la mateixa vida de Jesucrist. Les seves paraules i els seus gestos provoquen en nosaltres una ànsia de pensar, dir i fer sempre el bé al nostre voltant; fomenten així mateix una voluntat de proximitat, reconciliació i fraternitat cap a totes les persones i pobles de la Terra.

Les obres de misericòrdia, molt impregandes en el cor de l’Església des de sempre, han estat objecte de consideració per tornar a explicar-les a adults, joves i nens en innombrables xerrades, meditacions, cartells i exercicis didàctics. No es buscava saber el seu nombre i la importància del seu significat. Es pretenia que cada un de nosaltres s’esforcés a portar a la pràctica de la vida diària el contingut de cadascuna de les obres de misericòrdia. Aprendre de la saviesa de Déu que neix de la seva misericòrdia per actuar en conseqüència.

Acaba l’Any Jubilar i molts es pregunten: “què fem ara? Ja no podem transmetre aquest missatge que hem repetit durant aquests mesos? Ha servit realment a la nostra Església? Ens vam presentar als altres amb un cor nou i entranyable? Mostrem la salvació del Senyor al nostre món? Notem l’acció misericordiosa en les nostres parròquies i comunitats?” I moltes altres preguntes que de cap manera poden convertir-se en paràlisi o indiferència de la nostra acció. Tot el que hem après i viscut ha de continuar al llarg de la nostra vida. Aquest jubileu ha suposat una sacsejada al nostre cor adormit pel desànim o la rutina. Ens ha ajudat a seguir complint el missatge del Senyor. Amb paciència, amb coratge i amb autenticitat. “La misericòrdia del Senyor és eterna, el seu amor roman per sempre” (salm 103). Com a resposta a aquesta afirmació volem mostrar una actuació similar: demanarem tenir un cor ple de misericòrdia per sempre i per a tothom.