Sobre el matrimoni cristià

Des d’un primer moment vaig pensar que, com a bisbe, se’m demanava una exposició de com definia i tractava el matrimoni l’Església catòlica. S’afegia, a més, l’adjectiu actual com a concreció o complement al desenvolupament del que ha suposat per a aquest sagrament l’últim document del papa Francesc sobre aquest tema. Es tracta de l’exhortació apostòlica, L’alegria de l’amor, que ha tingut una bona acollida a nivell general tot i que s’han aixecat algunes veus que demanaven alguns aclariments sobre determinats aspectes que afecten unes situacions d’encaix complicat en l’ordenament canònic. Aquesta segona qüestió va ser abordada en les dues primeres conferències per experts en dret i responien als següents enunciats: Motius pels quals cal plantejar la nul·litat matrimonial (6 d’octubre) i Actualitat sobre el procés de nul·litat endegat pel papa Francesc (3 de novembre). Sobre la primera ja la vaig anunciar en una glossa del passat mes de juny ressaltant característiques essencials i capítols en què es dividia l’esmentada exhortació.

La meva aportació va consistir a exposar amb claredat l’ensenyament de l’Església sobre el matrimoni cristià. No era menor l’encàrrec rebut i tenia les seves dificultats per l’ambient que en l’actualitat envolta el seu tractament. Fins i tot en ocasions amb la pretensió que l’Església silenciï la seva doctrina o que l’acomodi als plantejaments que es regeixen en l’anomenat univers sociocultural del món d’avui. No és el cas dels organitzadors d’aquest cicle a la nostra ciutat i es van abstenir de marcar directrius donant completa llibertat a la meva exposició sense cap tipus de traves.

Vaig proposar el següent esquema de treball en forma de petits capítols: responent al títol de la conferència i al cicle; contextualitzant el marc del tema proposat; aportant una síntesi doctrinal sobre el matrimoni catòlic; informant sobre alguns textos recents de l’Església sobre el sagrament del matrimoni i, finalment, mostrant els diversos matisos en la percepció de la institució matrimonial des dels documents esmentats i, sobretot, des de L’alegria de l’amor.

Finalment, en una mena de conclusió vaig voler incidir en la importància fonamental que l’Església ha donat des de sempre al matrimoni. Vaig recordar l’immens treball de persones i institucions cap al matrimoni i la família cristiana en els últims anys. Vaig fer notar el dret de l’Església a exposar amb tota llibertat els seus propis plantejaments sobre els diferents àmbits en què es mou l’ésser humà acceptant amb profund respecte altres posicionaments mentre no siguin atemptatoris a la dignitat de la persona. Per acabar vaig exposar els matisos, pastoralment positius, que ha volgut introduir el papa Francesc en aquest important tema que resumia en la conjugació de tres verbs: acompanyar, discernir i integrar la fragilitat. Ens aconsellava a tots fomentar i augmentar la preparació per a l’accés al matrimoni i ens demanava una major atenció a les persones que, sumides en dificultats i irregularitats, necessiten una ajuda especial per aconseguir el que és fonamental en tot cristià, la trobada amb Crist.