Enhorabona i gratitud

És una qüestió de justícia, parlant col·loquialment, compartir els sentiments i les idees amb els nostres semblants més propers. Ens alegrem o lamentem dels seus èxits o dels seus fracassos, de les alegries i de les penes. Amb paraules o amb gestos que ajuden a suportar els esdeveniments personals; algunes vegades encoratjant, altres corregint o manifestant els possibles dissentiments. Però sempre amb afecte i amb intent de millorar la seva situació tenint present les paraules i els gestos de Jesús a l’Evangeli.

Espero que aquest comentari setmanal serveixi per demanar a tots els lectors la pregària i l’afecte cap a les dues associacions diocesanes que, el mateix dia 2 de febrer, celebren la seva festa i es reuneixen per fer la memòria anual del seu servei o per compartir l’alegria de la seva vida eclesial.

Els membres de la Vida Consagrada tenen com a referència festiva la Presentació del Senyor. És el dia en el qual l’Església recorda com els pares de Jesús el porten al temple per sotmetre’l a una cerimònia pròpia de tots els israelites, consagrar els fills a Déu. Així ho han fet els homes i dones que, al llarg de la història, han volgut dedicar la seva vida al servei d’un carisma determinat per millor dedicar-se als seus semblants.

Viuen la seva consagració en comunitat i són presents en multitud d’activitats eclesials presentant el seu lliurament d’acord amb els consells evangèlics de pobresa, castedat i obediència.

Tots coneixeu els religiosos que col·laboren amb vosaltres en les parròquies, col·legis o centres socials. Hem d’agrair la seva dedicació que enriqueix la nostra vida parroquial i diocesana. Ens felicitem de tenir-los tan a prop i per observar la seva preocupació per les mancances i limitacions dels seus semblants. També les seves oracions a favor de l’Església i de la nostra societat.

Els components del moviment apostòlic de Vida Creixent recorden els seus patrons Simeó i Anna, els dos ancians que reben Jesús amb els seus pares quan van al temple per presentar-lo al Pare Déu. Hi ha molts grups d’aquest moviment a les nostres parròquies; són persones d’edat que volen mantenir el nivell espiritual adquirit amb el pas dels anys i es reuneixen per compartir experiències, per pregar, per escoltar, parlar i aprendre de la resta de membres del grup. Són persones que atresoren la saviesa i l’experiència d’anys i estan capacitats per transmetre l’afecte, la gratuïtat i la dedicació als seus familiars més propers i a tota la comunitat.

La presència d’aquests cristians en el cor de la societat consola i reparteix tendresa, humanitza i crea fraternitat, aporta recursos i sensibilitza en l’amor universal de Jesucrist.

La diòcesi de Lleida, l’Església tota, està en permanent deute amb tots ells encara que saben, i això els engrandeix molt més, que mai serà saldat perquè la motivació del seu treball està en el seguiment del mateix Senyor, que ja els concedeix la recompensa.

Déu vulgui que augmenti l’exemple i el nombre de cristians en aquestes tasques tan beneficioses per a tota la societat. Pregueu per ells i per les vocacions a la vida consagrada.