El seminari diocesà

Avui no podria parlar de cap altre tema que no fos el Seminari Diocesà, centre educatiu on es formen tots aquells que es preparen per ser sacerdots i servir en el futur al Poble de Déu. Em causa cert rubor repetir els mateixos arguments, ja expressats en la jornada similar l’any passat. Us demano a tots oracions per les vocacions i que el Seminari, institució fonamental en la diòcesi, es converteixi en focus d’atracció i atenció en les vostres preocupacions. Preocupació que es concreta en la responsabilitat que cada un de vosaltres, segons el seu estat i missió eclesial, està obligat a mantenir i a manifestar. Apel·lava als sacerdots, als pares de família, als catequistes, als professors i educadors de temps lliure, als membres de la Vida Consagrada... Tots tenim la nostra part en la gran obra del Seminari. La mateixa paraula, Seminari, té unes connotacions positives per a la nostra societat de Lleida, per la destinació que se li va donar a una part del seu edifici: servir d’allotjament per a famílies en dificultats. La idea, el projecte i la seva realització van ser valorats de forma molt positiva. Va comptar i compta, a més, amb una intensa col·laboració de voluntaris que diàriament porten la gestió econòmica i educadora, amb un explícit acompanyament de cada família. Ara, proposo a tota la diòcesi un projecte que faci realitat de manera imminent l’espai de formació per als futurs sacerdots. Ho necessitem, el volem i el busquem.

M’agrada la campanya d’aquest any, perquè el lema proposat “A prop de Déu i prop dels germans” és molt semblant al que faig servir com a capçalera d’aquest meu comentari setmanal. Estar a prop dels qui pateixen i dels qui s’alegren, dels qui dediquen la seva vida al camp o a l’oficina, dels joves, dels nens i dels ancians, dels col·laboradors i dels veïns de carrer... és un desig convertible cada dia en realitat. I per estar prop de tots i ser fidels al ministeri sacerdotal necessitem estar a prop de Déu. Els sacerdots han d’omplir-se de Déu, acollir amb fidelitat la seva orientació i buscar amb coherència l’aplicació de l’evangeli a la seva vida, oferint-la a tots els qui els envolten.

Constato que és molt difícil la tasca del sacerdot en l’actualitat. Però no és impossible. És un repte que pot marcar la vida d’un cristià cridat al servei a la comunitat, per oferir la salvació de Jesucrist, tot comprenent i fent seves les debilitats, els sofriments i les limitacions dels germans. També, les seves grandeses i les seves qualitats. I, per fer front a aquesta vida plena i total de servei sacerdotal, el seminarista necessita una bona preparació, destacant la dimensió humana, espiritual, intel·lectual i pastoral. I per tot això es requereix un centre de formació, el Seminari, amb uns educadors que acompanyin i ajudin a créixer i madurar la vocació del cristià que, tocat per la gràcia de Déu, analitza i respon, destria i es compromet a gastar la seva vida en aquest ministeri. Reitero la petició d’oracions per a aquest il·lusionant projecte. La Comissió de Pastoral Vocacional, que hem creat al principi d’aquest curs, us demanarà també col·laboració. Ja ha programat unes sessions amb testimonis vocacionals i una Vetlla de pregària, oberta a tothom. Ajudeu i feu-vos presents. Déu farà que el resultat final beneficiï la diòcesi i a cada un de vosaltres.