Les comunitats davant Setmana Santa

És cert que, al llarg dels segles, les comunitats cristianes, en el seu afany d’acceptar i anunciar els detalls de la vida del Senyor, han recorregut a tots els mitjans artístics al seu abast: obres pictòriques i escultòriques, composicions musicals, obres de teatre i pel·lícules de cinema... per fer visible la seva presència i aprofundir en el seu missatge. Amb les seves aportacions han enriquit el patrimoni de la cultura universal i han aconseguit que moltíssimes persones s’emocionessin amb les grans intuïcions bíbliques i tradicions cristianes. Les confraries i germandats existents en la nostra geografia eclesial, especialment les de Setmana Santa, han contribuït també a proclamar aquest mateix coneixement i experiència cristiana a tota la nostra societat. Exhibint els “passos” o escenes del Senyor, ajuden a contemplar els seus sentiments (el dolor, la soledat, l’alegria...) i les seves actituds (negació, traïció, oració...), a interioritzar-los i a seguir les petjades, els passos, del Redemptor.

A la nostra diòcesi són presents diverses congregacions, confraries i germandats, que aquests dies cobren un fort protagonisme en ocupar-se de l’organització externa dels actes de la Setmana Santa. No sembla que tinguin inconvenient a manifestar públicament la seva fe. Certament, també durant la resta de l’any hi ha preocupació per l’atenció espiritual de tots els confrares i germans. Són associacions públiques de fidels amb una clara finalitat: viure i fer viure l’evangeli del Senyor. Tenen, a més, una intensa vinculació parroquial: es reuneixen en els seus locals, el consiliari els acompanya, i desenvolupen les mateixes activitats catequètiques, litúrgiques o caritatives que els altres feligresos.

Des d’aquestes línies voldria transmetre una invitació a tots els membres de les confraries i les seves famílies, en el sentit que la seva participació en els diversos actes programats fos conscient, constructora de comunitat i evangelitzadora. Que la seva presència no es reduís a solemnitzar externament la celebració, sinó que la seva actitud, nascuda de la fe, els fes augmentar cada dia la seva proximitat a Jesucrist i al proïsme, escoltant i llegint la Paraula de Déu, alimentant-se amb els sagraments i procurant la fraternitat humana que neix de la caritat de Crist. Estic segur que, d’aquesta manera, a més del nostre agraïment per la seva tasca, les confraries viuran amb una gran alegria i entusiasme les seves obligacions cristianes, participant amb tots els membres de l’Església en la missió evangelitzadora a la qual ens crida el papa Francesc.