Atenció pastoral a les presons

En primer lloc vull deixar constància de l’agraïment de tota la comunitat diocesana a tots els que participen d’aquesta atenció pastoral al llarg de l’any. Estic convençut que podria estendre aquesta gratitud parlant en nom de les autoritats i funcionaris de la presó i, sobretot, dels presos que hi resideixen. L’activitat d’aquest voluntariat mereix un sincer reconeixement per part dels diferents sectors socials ja que contribueixen a humanitzar la situació carcerària i possibilitarà esperança per al futur de cada intern.

En segon lloc he de recordar que l’atenció pastoral als presos és un servei que té una pretensió clara, acompanyar els creients catòlics i prestar-los la necessària ajuda de la Paraula i dels Sagraments. De manera similar es realitza per altres grups amb determinades característiques, els alumnes en les escoles, els malalts en els hospitals o els militars en les seves unitats. Tot això fent ús d’unes instal·lacions que són subjectes a les administracions públiques però òbviament ocupades de forma temporal i successiva per ciutadans que reben un servei religiós. Aquest és sol·licitat per cada individu, i li permet donar sentit integral a la seva pròpia personalitat creient i li obre les portes a la felicitat predicada i viscuda per Jesús de Natzaret.

Aquests serveis són prestats per la mateixa Església, que procura preparar persones que atenguin de forma adequada cada individu. No és un privilegi de l’Església com ens repeteixen de forma intencionada alguns amb l’apreciació insistent de l’aconfessionalitat o la laïcitat de l’Estat, que ningú discuteix. És un dret d’un ciutadà normal, del carrer, que l’Estat ha de procurar atendre. Sense discriminacions ni exclusions. En aquest cas, parlem de persones les quals ajudem a exercir aquest dret en situacions concretes que viuen, que necessiten i que mereixen una determinada atenció. D’altra banda és curiós que es vulgui mantenir l’anomenat estat de benestar eliminant aquells elements no coincidents amb certes ideologies imperants i políticament correctes. No conec ningú que posi en qüestió l’atenció a aquells qui els agrada la música, l’esport, l’activitat culinària o que tenen amor per les aus o les plantes. Tot serveix, ens diuen, per al desenvolupament personal i per ampliar el camp cultural de la nostra societat. També la fe, les creences i conviccions han de ser educades i exercides sense traves ni menyspreus. Amb elles, diem nosaltres, es completa el desenvolupament integral de tota persona.

Torno al principi. Us brindo el títol de la jornada: La dignitat de la persona i la justícia restaurativa. La trobada i l’intercanvi d’opinions dels assistents amb l’escolta de dues ponències completaran aquest dia de formació d’un gran grup de voluntaris que volen evangelitzar anunciant la bona nova de Jesús, humanitzar el món penitenciari, servir de pont entre la presó i la societat, donar suport i coordinar els recursos, atendre les famílies dels presos i també acollir i atendre les víctimes dels delictes.

Us animo a participar en aquest voluntariat i us demano una oració per aquesta necessària tasca.