Els primers dies de curs

Obrim també la carpeta comunitària i és el nostre desig col·laborar amb els nostres germans per construir una Església renovada i una societat més justa i solidària. La repetició dels actes humans té el perill d’arrossegar la nostra vida al desànim o a la desesperança pels molts incompliments que s’han produït al llarg de la nostra història personal. Tant els propòsits personals com els comunitaris ens exigeixen fortalesa d’ànim i humilitat per seguir, un cop més, en l’intent de créixer com a persones i afavorir els que caminen al nostre costat. Recordem la convicció que ens acompanya sempre el Senyor de la història a qui supliquem els nostres projectes i el consol en les dificultats. Hem de prémer les nostres mans en les seves per viure amb esperança la nostra dedicació al servei de l’Església i de la societat. Us convido un any més a començar aquest nou període amb il·lusió i amb alegria, reconeixent les nostres limitacions personals i les qualitats dels altres. A més de les actituds esmentades, no dubto que posareu els vostres sentiments al servei dels bons propòsits i que l’esforç continuat pel seu assoliment serà un autèntic desafiament personal. Com els passa als esportistes o als artistes. Els deixebles o els seguidors de Jesucrist no podem quedar-nos enrere en la pretensió d’esforçar-nos en el servei a la societat en què ens ha tocat viure i presentar de manera convincent la seva persona, el seu missatge i la seva obra.

Amb aquest mateix sentiment reprenc la meva col·laboració setmanal, que té com un triple objectiu ja comentat en alguna altra ocasió: donar a conèixer algun esdeveniment de l’Església; informar i impulsar les abundants activitats diocesanes i ajudar a formar la consciència dels cristians en determinats aspectes de la vida eclesial i social. Intentaré que aquest servei pastoral sigui profitós per a totes les vostres famílies i comunitats cristianes.

Aquest comentari setmanal té les seves limitacions temporals i espacials. Té com a referència un curs pastoral amb tots els seus esdeveniments. Alguns d’ells ens ompliran de perplexitat, altres ens sorprendran. Amb alguns estarem totalment d’acord, d’altres dissentirem amb llibertat d’esperit. I sempre haurà d’estar en nosaltres l’amor i la comprensió cap a tots els que ens envolten, a part i com un plus afegit el servei a la unitat i a la comunió a l’interior de les nostres famílies i comunitats. Té també com a referència l’espai de la nostra diòcesi que és la responsabilitat que m’ha estat confiada. Amb els problemes i dificultats que tots coneixeu. Amb els projectes i joioses realitats existents. Tot això posant l’afany per compartir aquesta responsabilitat amb tots vosaltres i pretenent que tots, persones i comunitats, siguin tractats i acollits amb equitativa benevolència. M’agradaria fer realitat aquella màxima d’atendre cadascú segons la seva necessitat.