La visita als cementiris

Tot i la tristesa expressada en els ulls, els cristians acceptem les paraules de Jesús que donen sentit a la nostra vida, ens ensenyen com afrontar la mort i tenim la convicció d’una vida posterior, definitiva i gloriosa. És la realitat que hem meditat amb la lectura de l’evangeli i que hem escoltat un munt de vegades en les homilies dels funerals als quals hem assistit. La vostra tristesa es convertirà en plenitud d’alegria. I també sant Pau: “Per això, tant si vivim com si morim, som del Senyor, ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius” (Rom. 14:8). És l’esperança certa de saber-nos posseïdors d’un lloc, després d’un judici misericordiós, al costat d’Ell.

Suposo que us haurà passat com a mi quan escolteu d’algú una frase explicativa de la mort d’un ésser estimat. “Allà on siguis... mira’ns, acompanya les nostres vides, no t’oblidem mai...” És com si no volgués pronunciar la paraula cel. Aquest és el lloc al qual aspirem anar tots els cristians, per la gràcia de Déu. I creiem que existeix. Per això un primer consell: no tingueu por d’informar els altres que els vostres difunts seran al cel o que hi estan en camí. Així ho creiem i així ho llegim al Catecisme: “Els que moren en la gràcia i l’amistat de Déu, però imperfectament purificats, tot i segurs de la seva salvació eterna, sofreixen una purificació després de la seva mort, a fi d’obtenir la santedat necessària per entrar al goig de Déu” (Núm. 1054). I també “La pena principal de l’infern consisteix en la separació eterna de Déu” (1057).

No podem explicar amb afirmacions demostrables la realitat definitiva de l’ésser humà després de la seva mort. Només, i és el més important, acceptem l’ensenyament de Jesús per a una vida autèntica i per a una mort amb sentit amb la promesa d’un lloc per al repòs etern. Creiem en la resurrecció dels morts. Si Crist ha ressuscitat, nosaltres també ressuscitarem, ens diu sant Pau sol·licitant que ens vestim de l’esperança alimentada per la Paraula i pels sagraments i se sent enfortida i acompanyada per la pregària de l’Església.

Anar al cementiri té un especial significat per als cristians. Ens dóna la possibilitat de resar pels difunts. Es ben cert que la pregària no ha de ser expressada en un dia determinat marcat al calendari i feta gairebé com una obligació imposada pel costum. De cap manera. I no necessita un lloc concret. Podem pregar a casa, al temple, mentre viatgem o busquem un lloc apartat en el silenci. Sempre i en qualsevol lloc. Amb motiu d’una circumstància que ens interpel·la, que ens sorprèn o que ens alegra.

Aquest dia és una bona ocasió per pensar i celebrar aquest gran tema de la vida i de la mort. Ens esforçarem tots a omplir de contingut cristià la visita al lloc sagrat on reposen temporalment els difunts. Aprofitar per guardar el record, manifestar la gratitud per les seves vides i confiar més i millor en la voluntat del Senyor.