Primera Jornada Mundial dels Pobres

Aquesta convocatòria és un gest, un més, de l’actual pontífex que ens sorprèn i no deixa d’admirar-nos. La preocupació pels pobres de la Terra, la seva insistència a recordar la sol·licitud que han de tenir tots els seguidors de Jesús, la proximitat que mostra per a ells en les seves audiències i viatges… arriba a colpejar la nostra consciència perquè no quedi adormida per la tranquil·litat de la societat del benestar en la qual estem immersos.

El passat 13 de juny el Papa va escriure un missatge per a tota l’Església amb la finalitat de recordar aquesta efemèride. El va titular “No estimem de paraula, sinó amb obres” i recollia la frase de l’apòstol Sant Joan en una de les seves cartes (1Jn 3, 18). És un text curt, de tres fulls, en el qual explica els motius i la finalitat que pretén en aquesta jornada. Acaba dirigint-se a tots per dir-nos: “Demano als germans bisbes, als preveres, als diaques –que tenen per vocació la missió d’ajudar als pobres–, a les persones consagrades, a les associacions, als moviments i a l’ampli món del voluntariat que es comprometin perquè amb aquesta Jornada Mundial dels Pobres s’estableixi una tradició que sigui una contribució concreta a l’evangelització en el món contemporani.”

Els primers paràgrafs del missatge expressen el fonament bíblic d’aquesta actitud cap als pobres. Cita el Salm 34, recorda l’elecció dels diaques en els Fets dels Apòstols amb la clara indicació de sant Pere que havien de servir als pobres, recorda el famós text de sant Joan: “Suposem que un germà o una germana caminen sense roba i els falta l’aliment… i no els doneu el pa necessari, de què serveix? Això passa amb la fe: si no tens obres…” No s’oblida de mencionar més endavant tants sants de la nostra història que han fet el mateix durant les seves vides, especialment ressalta Sant Francesc d’Assís, eximi exemple de pobre i amb una impressionant actitud cap als més necessitats.

L’anàlisi sobre la situació dels pobres en l’actualitat comença per reconèixer que hi ha hagut ocasions en les quals els cristians no han escoltat la crida o el clamor dels més necessitats i ens hem deixat contaminar per la mentalitat mundana que es basa en l’egoisme, l’acumulació de béns o la mateixa corrupció. En aquest context, escriu unes paraules que provoquen una sincera reflexió: “Avui, desafortunadament, mentre emergeix cada vegada més la riquesa descarada que s’acumula en les mans d’uns pocs privilegiats, amb freqüència acompanyada de la il·legalitat i l’explotació ofensiva de la dignitat humana, escandalitza la propagació de la pobresa en grans sectors de la societat sencera.”

Posa en relació amb aquest tema l’Eucaristia com a centre i fonament de la donació i descriu el seguiment de cristià darrere del Jesús pobre per definir la pobresa com a vocació, com a actitud i com a creadora de les condicions per a ser autènticament lliures. Acaba al·ludint a l’oració del Parenostre com a compendi de caritat i solidaritat.

Concretant aquesta jornada amb la nostra realitat diocesana us convido que no faltin les oracions i les obres de caritat cap als pobres en totes les comunitats. Que no ens cansem mai d’exercir la caritat de Crist. Que fomentem obres que beneficiïn els pobres del nostre entorn més proper.