Advent: esperem el Messies

El temps de l’Advent comença quatre diumenges abans de Nadal i són els que marquen la vida de la majoria de cristians quan assisteixen a les celebracions de l’Eucaristia. Per a molts d’altres els dies laborables tenen també el seu significat especial perquè la Missa diària els permet escoltar abundants textos bíblics i participar del sacrifici del Senyor. Ara ens centrem només en els diumenges amb el desenvolupament d’un aspecte concret en cada un d’ells.

El primer diumenge se centra sobretot en l’última vinguda de Jesús, al final dels temps, i en la crida de vigilar les actituds i les activitats de cada cristià i de cada comunitat i en la seva adequació a les propostes del mateix Senyor. El segon i tercer diumenges tenen un protagonista especial: és el precursor, Joan Baptista, que ens anuncia que vindrà el Messies a les nostres vides i ens convida a preparar-li el camí dignament i amb autenticitat. El quart diumenge els nostres ulls es fixen de ple a la festa del Nadal que s’apropa i miren d’una manera especial Maria, Mare de Déu, que porta el seu Fill al món; també contemplem Josep, el seu espòs i encarregat de cuidar-los ambdós amb gran estimació. Tot això ho vivim escoltant els passatges de l’evangeli que va acompanyat per unes lectures de l’Antic Testament, especialment d’Isaïes i d’altres profetes, en les quals se’ns transmet l’esperança joiosa en la salvació promesa per Déu i que ens convida a confiar només en Ell. Fem menció del cant dels salms i de les anomenades segones lectures, sempre dels Apòstols, que aquest any posen els accents següents: recordar la fidelitat de Déu en el primer diumenge; la paciència que el mateix Déu té amb nosaltres en el segon; la crida a viure contents en el tercer i, per últim, la lloança i la glòria a Déu per la saviesa que manifesta i que desitja introduir en el nostre cor.

M’agradaria també recordar les actituds que hem de viure en aquest temps reconeixent les nostres pròpies limitacions i oblits, per la qual cosa s’imposa la repetició anual d’aquests consells.

1.- L’esperança. És, potser, la paraula que més ressona en aquestes setmanes. Esperem que la salvació de Déu es faci realitat en nosaltres i en el nostre món.

2.- Preparar el camí del Senyor. És com la consigna d’aquest temps. És la potent i fidel veu del Baptista qui respon amb claredat la pregunta de la gent, què hem de fer? Compartir el menjar i el vestit amb els nostres germans. A més a més assenyala unes exigències concretes a diferents grups i professions.

3.- L’alegria. No podem guardar aquesta actitud per les festes nadalenques. És ara també quan experimentem la joia de la proximitat de la nostra salvació.

4.- L’oració. Rebusqueu en el vostre interior per mantenir intenses converses amb el Senyor. No oblideu mai els espais i temps de la pregària.

5.- La paciència. Encara que les coses no surtin com esperem, no desistiu, no us desanimeu, no us sotmeteu a l’imperi de les presses i de les eficàcies instantànies.