Temps de Quaresma

Potser l’estranyesa em ve d’una observació purament estadística i molt personal referida al comportament de molts cristians respecte a les grans paraules que utilitzem durant aquests dies, l’oració, l’almoina i el dejuni i que ens condueixen a una realitat essencial en la nostra pròpia vida com és la conversió. La banalització del seu contingut per part d’alguns sectors cristians sembla manifest. Així mateix el pràctic abandonament del seu exercici s’ha estès molt o també el recurs a preguntes retòriques com a excusa pel seu no compliment. Tot això m’obliga, com a pastor d’aquesta diòcesi, a insistir en aquest tema i a animar-vos a tots a no tenir por, i sí molt coratge, a pregar, dejunar i compartir els béns.

Moltes famílies han prescindit de fet d’aquestes singulars i permanents normes de l’Església per considerar-les antiquades o per falta de contingut. Ha faltat constància per recordar la seva importància i per viure-les amb goig i amb veritat en aquest temps. Altres han pretès qualificar d’infantils aquestes pràctiques buscant alternatives d’aparent fondària evangèlica. Algú encara recorda la facilitat amb la qual fa molts anys la mateixa Església dispensava del compliment de les normes quaresmals. I molts altres arguments que hem escoltat o hem dit nosaltres mateixos que podríem resumir en aquestes preguntes: de qué serveix el meu dejuni? Per què dedicar un temps a la pregària i no dedicar l’esforç a l’ajuda al proïsme? Té sentit abstenir-se de menjar carn un determinat dia de la setmana? Amb la meva almoina es corregeixen els desequilibris estructurals de la nostra societat?

La resposta de totes aquestes preguntes no és senzilla. Tots hem d’aplicar els nostres coneixements a explicar l’autèntic sentit d’aquestes simples normes intentant que l’autenticitat i la radicalitat de la vida cristiana siguin un compromís de tots els que escoltem les paraules de Jesucrist de manera que aquestes preguntes no siguin una evasió per no profunditzar en el servei als germans o per acumular més dosis d’egoisme. Pregunteu però no fugiu de les vostres obligacions morals. Qüestioneu comportaments incoherents però poseu en alerta les pròpies exigències. No banalitzeu les normes de l’Església, procureu extreure conseqüències exemplars de la lectura de l’Evangeli o de la mateixa tradició eclesial. Sens dubte això us ajudarà a créixer espiritualment i trobareu el sentit de les coses petites que ens condueixen a la radical conversió al Senyor.

Acabo aconsellant la lectura del missatge per a la Quaresma que ha escrit el papa Francesc i que amplia els referents abans al·ludits i ens obre l’horitzó a una comprensió més cabal de les orientacions evangèliques. El Papa s’ha basat en una frase de l’evangelista Mateu: “I el mal augmentarà tant, que es refredarà l’amor de la majoria” (24, 12). Ens convida a viure amb joia i amb veritat aquest temps de gràcia, ens alerta dels falsos profetes que posen el seu interès a falsificar les actituds bàsiques del cristià i ens demana, per resoldre els nostres mals, el dolç remei de l’oració l’almoina i el dejuni. És una gran lliçó per a tots nosaltres. Acaba proposant la iniciativa 24 hores per al Senyor, amb la celebració del sagrament de la Reconciliació, i que tindrà lloc de la tarda del divendres 9 de març i s’acabarà 24 hores després, el 10 de març.