La pasqua de Jesús

Els cristians han actualitzat cada any la història de la Redempció de Jesucrist amb profunds sentiments de consternació davant la mort del Calvari i amb elevats nivells d’alegria en la Pasqua que deriven en manifestacions coloristes de pietat popular però que mantenen els fonaments de la nostra fe. Hem de donar raó de la nostra esperança ens comminava l’Apòstol amb l’exigència d’una vida plenament autèntica per als qui ens mou seguir i aprendre de Jesucrist.

El Senyor ens regala amb la seva Pasqua una nova vida. Sembla una frase suggeridora i atractiva, però conté tots els elements que configuren la nostra existència cristiana. Els nivells d’atenció són dos: la crida a la vida eterna, després de la nostra mort, i el compromís amb la vida terrestre al costat dels nostres germans. La nostra vida, que comença amb el baptisme, ha de fonamentar-se en els paràmetres que ens recorden la paraula i els fets de Jesús. Afirmem posseir una nova vida i treballem perquè sigui una realitat constant i exigent en tots els ordres i en qualsevol circumstància. I aquesta és l’aportació que m’agradaria oferir quan algú em demanés concrecions sobre la vida cristiana que comença amb la Pasqua.

N’hi hauria prou a recórrer a algunes frases dels escrits apostòlics que entrellacen la vida personal amb la comunitària i que es basen en aquella contundent afirmació de Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la vida” (Jn 11, 25) i que motiva aquella altra de què “Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Jn, 13, 35). Estic convençut de la sinceritat de molts que manifesten emoció quan llegeixen o escolten aquell text sobre les característiques de l’amor que escrivia Sant Pau en la primera carta als cristians de Corint: “L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja” (13, 4).

Segurament la realitat de l’amor ho engloba tot. Però podem afegir encara uns matisos que recolzen aquesta actitud vital. “Per això, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit” (Rm 15, 7). Cerquem, doncs, allò que porta la pau (Rm 14, 19). Ens recordava també Sant Pau que ens comportéssim com infants en el que fa referència a la maldat però respecte als pensaments, que fóssim adults, que actuéssim amb la mateixa llibertat i responsabilitat que Jesús. En un altre moment, el mateix apòstol deia que procedíssim “en l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat, l’amor no fingit i amb les armes de la justícia” (cfr. 2 Cor 6, 6-7). Els deia també als Gàlates que “el fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix” (crf. Gal 5, 22-23) i en la seva carta als efesis els insistia: “Ara, doncs, ja no sou estrangers o forasters, * sinó ciutadans del poble sant i membres de la família de Déu” (2,19).

És molt gratificant per mi anunciar-vos amb aquestes dades, i n’hi ha moltes més, la nova vida que ens porta Jesucrist aquest diumenge. Diàriament li demano ser capaç de fer realitat el que Ell em diu i tenir els seus mateixos sentiments. També tenir la valentia de dir-ho a tothom, als creients i als qui no acabeu d’acceptar el seu estil de vida.