Als qui es confirmen

És una trobada que sempre em resulta gratificant. Després d’una hora i mitja d’animada conversa sempre acabo content de l’experiència amb els confirmands. Per la seva manera de comportar-se, per l’espontaneïtat de les qüestions que plantegen, per l’atenció que manifesten i per les mostres de gratitud que expressen. Tot això, afegit a l’acceptació explícita de la pròpia fe que, com comprendran, és l’aspecte més important en aquest moment.

Sóc conscient que d’una sola reunió no es poden extreure gaire conclusions. Per a la gran majoria, el bisbat és un lloc desconegut, i parlen amb algú que han vist de lluny en alguna celebració parroquial però que mai han intercanviat cap opinió. Per això es mostren continguts i eviten paraules o gestos molestos. Assisteixen acompanyats dels seus catequistes que els introdueixen en el diàleg i que queden expectants, una mica preocupats, davant d’alguna sortida de to que pot ser habitual en les sessions setmanals de preparació. Al final de la trobada, demano la impressió dels catequistes i sempre és positiva, la qual cosa em produeix satisfacció i agraïment.

És el meu desig d’avui compartir amb totes les comunitats cristianes aquestes mateixes impressions i, sobretot, agrair l’esforç que es fa en la preparació dels joves per rebre els sants sagraments. Perquè tota la comunitat cristiana està subjecta a la responsabilitat de la iniciació en la fe dels seus membres.

És una obra de tots encara que deixem en les mans d’uns pocs catequistes la tasca de concretar la maduració i el creixement de la fe dels joves que acudeixen a les sessions de catequesi.

A més a més del merescut agraïment, també fa falta insistir en allò que tots vosaltres sabeu en relació amb la transmissió de la fe: la responsabilitat i l’alegria de donar a conèixer el Senyor. Sense pors, amb llibertat, oferint motius, senyalant camins, acompanyant voluntats.

No ens podem permetre el desànim ni enfonsar-nos en lamentacions. Necessitem el coratge dels primers cristians que, després d’escoltar els Apòstols, es reunien en comunitat per poder resar, celebrar i compartir els béns. També per ensenyar als nous i incorporar-los al projecte de Jesús.

En aquest temps de tants desafiaments, tant els pastors, com el bisbe i els sacerdots han de mostrar una entrega i dedicació més grans a aquest servei. Així mateix, els catequistes han de manifestar més empenta en la seva formació per l’experiència adquirida i per l’afany de convicció i atracció al Senyor.

Els pares han d’insistir una i una altra vegada en la importància de la fe per a la vida i el futur dels seus fills i filles; demano a Déu per ells perquè no es cansin d’oferir una autèntica formació cristiana a la gent que els envolta, que tornin de nou a valorar la fe i l’oració en la llar. La família, en general, ha de fer costat i empènyer els seus membres més joves a acudir a la crida de la catequesi.

Tot sona a deures encara que no ha de ser una càrrega pesada. Ha de convertir-se en una tasca plena de gratificació cristiana per haver complert amb l’obligació que vam adquirir amb el nostre baptisme i amb el servei concret que prestem a l’Església.