El Dia dels Treballadors

El nostre món actual és molt complex. Els sistemes econòmics, diversos i contraris, coexisteixen. Les condicions laborals se superposen i hi ha grans diferències. Per això no totes les manifestacions dels treballadors tenen les mateixes característiques. En aquest sentit és diferent el que passa a la Xina o el que passa a la Unió Europea; queda lluny el món laboral nord-americà del que es realitza en els països empobrits; per no parlar de les diferències existents entre la classe treballadora dels països aràbics i dels llatinoamericans.

En els últims anys, i centrant-nos en el nostre entorn, hem patit una tremenda crisi econòmica i social que ha generat gran quantitat d’aturats i tancament d’empreses. Això ha afectat molt negativament la manera de viure de les persones i ha tingut conseqüències indubtables en el marc del treball cosa que ha fet aparèixer les pors i les angoixes, els recels i els egoismes, la manca de perspectives vitals i la pèrdua d’esperança en un futur millor. És més, sembla que molts dels nostres conciutadans s’han desentès de la problemàtica laboral si es troben en una ocupació segura i estable. S’han oblidat del sofriment dels seus semblants, la qual cosa agreuja, des de l’òptica cristiana, l’imperatiu fratern de l’evangeli.

És de justícia que els cristians ens preguntem en aquest camp tan complex com actuem i en què ens comprometem. A què ens obliga la nostra fe en Jesús de Natzaret i com hem de construir una comunitat en la qual tots ens sentim germans. També molts pregunten reiteradament el posicionament de l’Església davant la problemàtica laboral i empresarial, que va des d’un capitalisme salvatge o unes polítiques neoliberals fins a un marcat socialisme o estatalisme ferotge i total. És senzill respondre que en totes les èpoques l’Església ha tingut una paraula il·luminadora de les realitats socials que ha volgut acompanyar els més desfavorits i impulsar unes relacions basades en la justícia i en la solidaritat. Aquí teniu molts documents que van des de la Rerum Novarum (1891) fins a la Centesimus annus (1991) i els repetits missatges del papa Francesc que no es cansa de recordar la centralitat de la persona en tot el sistema productiu, la importància d’unes relacions basades en la dignitat, la decència en el treball i la recerca de vincles fraterns evitant centrar-se exclusivament en l’enfrontament, l’agressivitat verbal o la lluita. Ell mateix els deia als mexicans l’any passat: “Avui són aquí organitzacions de treballadors i representants de càmeres i gremis empresarials. A primera vista es podrien considerar antagonistes, però els uneix una mateixa responsabilitat de “buscar generar espais de treball digne i veritablement útil per a la societat i especialment per als joves d’aquesta terra”.