Corpus i càritas

M’atreveixo a exposar per a vosaltres el matís cristià dels dos termes i l’aplicació per a la nostra vida personal i comunitària que es tradueix en un compromís exprés en l’ampli seguiment de Jesucrist en les celebracions i en les actuacions diàries.

Corpus significa cos. Amb altres accepcions: corpulència, substància, element, persona individu. En el Nou Testament el Senyor utilitza aquesta mateixa paraula per anunciar-nos la institució de l’Eucaristia a Mt. 26, 26 “Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos”; a Mc. 14, 22 “Preneu: això és el meu cos”; a Lc. 22, 19 “Això és el meu cos, entregat per vosaltres” i altres textos en les cartes de sant Pau amb un significat idèntic. És el cos de Crist que es presenta sota les espècies de pa perquè ens el mengem convertint-se en cos nostre, ens alimentem, ens identifiquem amb Ell i experimentem en plenitud la vida nova que ens ha regalat. El pa i el vi, el Cos i la Sang del Senyor que constitueix la font i el cim de la vida cristiana. És el misteri de la nostra fe que celebrem en l’Eucaristia on se’ns dóna aliment i on actualitzem el sacrifici redemptor de Crist a la creu. Amb tres paraules tractem de resumir aquest sagrament: banquet, sacrifici i adoració. La festa del Corpus conté, com cada vegada que celebrem l’Eucaristia, les tres realitats accentuant en aquest cas l’adoració pública de Jesucrist en els nostres carrers i places.

Càritas significa amor, afecte, tendresa... amb una accepció religiosa: amor diví, caritat cristiana. En el Nou Testament apareix innombrables vegades per recordar-nos a tots el nucli central de les nostres relacions amb Déu i amb els germans. Us recordo algunes frases que contenen aquesta paraula: “perdoneu-li els seus pecats perquè ha estimat molt” i “el coneixement enorgulleix, mentre que l’amor edifica” (1Cor 8,1); “però no estimés, no seria res” (1Cor 13, 2); “la caritat no acaba mai”; “busqueu la caritat”; “tingueu els mateixos sentiments i el mateix amor els uns pels altres, unànimes i units de cor” (Filp 2,2); “Tal com el Pare m’estima, * també jo us estimo a vosaltres” (Jn 15,9); “que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 13,34); “Estima el Senyor, el teu Déu… Estima els altres com a tu mateix” (Mc 12,31); “Que l’amor no sigui fingit” (Rm 12,9). En altres moltes ocasions ens mana el Senyor que tinguem una caritat, un amor sense límits. Va més enllà que el simple consell o exhortació. És un manament que arriba fins a l’amor als enemics.

És realment senzill vincular aquestes dues paraules. Sense elles, Cos de Crist i Caritat, no podríem entendre res de la salvació que porta el Senyor per a tota la humanitat i el tipus de relació que nosaltres hem de practicar per seguir-lo, donar sentit a la nostra vida i participar de la seva mateixa felicitat. En aquesta festa unim amb força aquestes realitats i les presentem al món amb autenticitat perquè l’amor als germans es fonamenta en l’amor de Crist.