Temps de vacances

Els cristians tenim una mirada diferent quan ens adonem de les desigualtats que existeixen, de les injustícies o dels atemptats contra la dignitat de les persones, perquè ens preocupa i ens surt un punt de rebel·lia quan un dels nostres germans pateix per alguns d’aquests motius. Se’ns pot acusar d’exagerats però, si apel·lem a l’evangeli, se’ns mostra el sofriment com a personal i intransferible i no té relació amb majories o minories. Si un pateix, patim tots.

No volem arribar a consideracions tan profundes en aquest tema de les vacances, però és bo fer un toc d’atenció pensant en tots aquells que no poden gaudir-ne. Perquè si ens fiem només de les notícies periodístiques, podem concloure que tot el món disposa de recursos suficients per sortir de casa i viatjar.

La pretensió d’aquest comentari setmanal és molt senzilla. Desitjo contribuir que tots puguem utilitzar aquest temps de forma profitosa i solidària. Sobretot pensant en les famílies cristianes que no han d’oblidar les seves oracions i pràctiques religioses. Amb un primer i elemental consell: no presumiu de no fer res, no us alegreu només d’estar prenent el sol, amb l’aperitiu i la migdiada, no vulgueu visitar tots els racons de la terra. És veritat que necessitem descansar però és important que, a la vegada, sigui productiu per als altres i ajudi a millorar les relacions humanes i, sobretot, familiars. No ens podem permetre que les vacances es converteixin en una càrrega pesant, en una discussió continuada i en un desig perquè acabin al més aviat possible. Això no beneficia ningú.

Davant de tot això, unes senzilles pautes: tingueu paciència quant al tracte amb els altres, escolteu amb més atenció els que us envolten, no vulgueu imposar sempre la vostra opinió, valoreu les raons dels vostres semblants, dediqueu temps a les visites i relacions amb els altres de forma gratuïta, sense interessos preconcebuts. Recordeu-vos de la gent gran, dels vostres ancians. S’omplen d’alegria i felicitat amb la vostra presència i la vostra conversa. Procureu accions solidàries que porteu a terme durant el curs. Pregueu per ells. No hi ha vacances per a les necessitats, són permanents.

També m’atreveixo, a més a més de tot el que he dit fins ara, a fer una crida als pares: que no us preocupi perdre el temps amb els vostres fills, parleu molt amb ells, escolteu les seves opinions, els seus desitjos i els seus interessos; cuideu el seu lleure amb lectures, amb imatges o amb jocs que els estimulin a fer el bé, a promoure sentiments positius i a buscar la solidaritat. No fa falta fer-los callar resolent tots els seus gustos. Raoneu les vostres negatives i que aprenguin a rebre un no. L’àmbit educatiu no cessa mai, no té vacances i ens compromet sempre.