La santedat i l'oració pels difunts

Seguint la tradició de l’Església, el papa insisteix a fer una crida a la santedat a cadascun de nosaltres, “cadascú pel seu camí” sense obsessionar-nos per copiar la santedat d’altres, encara que puguin ser estímul i motivació suficient per a nosaltres. Tots estem cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia. Són pàgines boniques, profitoses i profundes. Per al segon dia us recordo una escena que sant Agustí explica en el seu famós llibre de les Confessions quan semblava que s’acostava la mort de la seva mare, santa Mònica. Conversaven els dos a les rodalies de Roma recordant el passat i, després d’una breu reflexió, ella li va dir: “Fill meu, pel que fa a mi, ja no hi ha res que m’adeliti en aquesta vida… Desitjava de veure’t, cristià catòlic, abans de morir… Amb escreix m’ho ha concedit el meu Déu… Què faig doncs aquí?.” En aquests moments finals de la seva vida, l’altre fill desitjava portar-la a la seva pàtria, al nord d’Àfrica, i ella li va dir: “Enterreu aquest cos on vulgueu: no us amoïneu gens per tenir-ne cura; sols us demano una cosa, que us recordeu de mi, on sigui que sigueu, davant l’altar del Senyor.” Es un bon consell el que ens dóna aquesta piadosa i beneïda dona. Ens ajuda en aquests moments quan acudim al cementiri i recordem els nostres difunts i ens acompanya durant la resta de l’any en les nostres oracions diàries per ells.