L’escola, lloc de trobada (I)

L’escola és, com a primera afirmació general, una institució tremendament important per a la societat i, per descomptat, fonamental per a infants i joves. En els últims segles ha crescut en valoració positiva per a tothom i hi ha hagut, malgrat les carències que encara existeixen, una gran preocupació per part dels poders públics i les institucions socials a elevar i millorar el servei de l’educació destinant molts recursos per aconseguir els objectius que la mateixa societat demandava. Entenc per escola en un sentit ampli, des dels primers nivells, quan aprenem a veure el món i ens familiaritzem amb els companys, les lletres i els números, fins als nivells universitaris, quan l’autonomia de l’individu és raonablement completa i dedica el seu temps a la investigació i als avenços científics. No podem oblidar que la institució escolar és el lloc de la cultura, de la ciència i de l’art i afecta tots els continguts del saber humà que hem rebut de les generacions anteriors perquè, amb esforç i dedicació, pugui ser transmès als següents grups humans. Coneixements i valors, actituds i capacitats... són objecte d’educació perquè l’horitzó humà sigui cada dia més beneficiós i solidari. La funció escolar és també indispensable per a una pertinent socialització de l’individu.

Avui vull tractar només els nivells educatius no universitaris. Em sembla que és una preocupació més generalitzada i s’ajusta millor a l’objectiu d’aquest escrit. Totes les famílies estan implicades i sempre existeix inquietud quan l’escola no respon al que cadascú tenia programat. És cert que, en l’actualitat, la nostra societat ha aconseguit universalitzar l’ensenyament fins a límits realment valuosos. I això és motiu de congratulació. Tothom té una plaça escolar fins als setze anys; ha d’ocupar un lloc a la primària i secundària obligatòria i existeix una atenció preferent a l’anomenada formació professional, que prepara per al desenvolupament d’una professió digna. Malgrat tots els avenços sempre hi ha en l’ambient un ànim reivindicatiu per millorar cada dia més les condicions en les quals es mou el món escolar.

En aquests últims mesos s’han multiplicat les notícies sobre l’ensenyament, des dels comentaris de les més altes autoritats educatives fins a les indicacions de qualsevol director de centre. Han estat objecte d’articles periodístics i de comentaris de cafè. És un tema que apassiona i que, moltes vegades, enfronta diferents grups humans per les seves conviccions ideològiques, religioses o culturals. Ens sembla que la nostra solució és l’adequada i rebutgem, sense escoltar, els arguments de les altres propostes. Tots advoquen per un pacte educatiu per donar estabilitat al període de formació, que obliden quan es fan amb les regnes del poder. Fa la impressió que l’escola és un lloc de lluita i de consecució de quotes de poder. Es parla sempre de servei però s’actua com un combat. A més a més, qualsevol es troba capacitat per donar la seva opinió, es considera un expert, tant o més que el professional i, en ocasions, es busca la disputa, la diferència i l’enfrontament. Completarem aquesta reflexió la pròxima setmana.