El seminari, missió de tots

Tradicionalment l’Església ha escollit la solemnitat de Sant Josep per celebrar el Dia del Seminari. En aquells llocs en què aquest dia és laborable es fixa el diumenge més proper perquè totes les comunitats, reunides majoritàriament en l’Eucaristia, prenguin consciència d’aquesta realitat fonamental per al present i per al futur de la nostra Església. Per tant, la nostra diòcesi celebrarà el dia del Seminari diumenge que ve, 17 de març.

Repassant les meves notes d’anys anteriors per preparar aquesta reflexió setmanal, m’he adonat que insisteixo en un aspecte que sempre m’ha semblat important independentment del lema proposat, la implicació de tots els cristians en l’oració pel Seminari, en el foment de vocacions per al sacerdoci i en l’acompanyament dels joves que hi reben la formació. M’he alegrat molt que el lema d’aquest any coincideixi en l’essencial, amb la preocupació que sempre us he manifestat, que de tots nosaltres depèn l’existència i la continuïtat del Seminari a la diòcesi. Segurament em fareu notar que, estant d’acord en general, la responsabilitat és més o menys segons la funció eclesial que cada un posseeixi. No és la mateixa missió la del bisbe que la de la religiosa contemplativa o la del pare de família però ningú es pot desentendre d’aquesta greu preocupació.

A l’Església hi ha hagut sempre una reflexió per aquest tema que s’ha plasmat en diversos documents que ens han proporcionat llum als pastors i a tot el poble de Déu. En un d’aquests, de l’any 2016, s’afirma amb claredat que “la formació sacerdotal és una tasca permanent. Es tracta d’una necessitat imprescindible i irrenunciable al nostre ministeri; això implica una actitud de disponibilitat a la voluntat de Déu, a la conversió del cor, a rellegir la nostra història a la llum de l’Evangeli per a una entrega total a l’Església”.

Aquesta formació es realitza fonamentalment en els seminaris, on l’ensenyament de continguts humanístics, filosòfics i teològics, la pregària personal i comunitària, i la convivència amb formadors i companys enriqueixen el creixement i la maduració personals. En la nostra història diocesana hi ha hagut un Seminari que ha estat un clar i estimat referent eclesial i cultural; més tard va ser substituït per una residència més reduïda perquè així ho exigia el nombre de joves que sol·licitaven el seu ingrés. A finals dels anys 80 es va constituir un Seminari Interdiocesà a Barcelona, promogut per set diòcesis, entre les quals la nostra, per a una millor formació comunitària. La part acadèmica es cursava a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per circumstàncies diverses l’únic seminarista actual estudia en un Seminari Internacional a Pamplona amb la previsió que continuï posteriorment en el nostre Interdiocesà.

El meu prec d’avui, com no em canso de repetir en xerrades i homilies, se centra a demanar-vos oracions pel Seminari. És una missió de tots. Per descomptat la primera responsabilitat de cada Església local en aquest àmbit correspon al bisbe diocesà i continuo traslladant la meva part de responsabilitat a la família cristiana, que acompanya els primers passos en la fe, a la parròquia i a altres moviments eclesials, que afavoreixen la crida concreta que Déu fa a algun dels seus membres, a les escoles i centres de lleure, que atenen les millors disposicions de nens i joves, a totes les altres institucions eclesials compromeses en l’evangelització. Tot es concreta en el testimoni de persones que estan al capdavant d’aquestes. Preguem per tots.

Amb la meva benedicció i afecte.