Encara en Quaresma

Es poden combinar tots dos termes en una mateixa persona de manera simultània? Per què sembla que la conversió implica penitència, penediment i cara trista. O també que l’alegria va associada a despreocupació i a poca serietat en els plantejaments fonamentals de la vida i de la fe. Però les aparences no poden constituir la norma del nostre judici. Hem de buscar en el més profund del cor de cadascú. A més el mateix Jesús combina els dos termes quan afirma “hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix…” (Lc 15, 7) i ens situa en la línia de sortida per gaudir, com els àngels, de l’alegria de la conversió.

En aquest temps de Quaresma el Senyor ens convida amb més insistència a la conversió. A una transformació de la vida segons els criteris de l’Evangeli. La conversió és tornar a mirar a Jesucrist, acceptar el Regne de Déu que Ell anuncia i renovar en profunditat les nostres maneres mundanes d’actuació per adaptar-les a les seves exigències. I aquest plantejament de conversió no pot quedar en l’aire com una cosa difosa o indeterminada. Ha de concretar-se en una realitat que ens ajudi a trobar-nos amb la misericòrdia del Senyor. I aquesta concreció té un nom: el sagrament de la penitència.

Us convido a tots a confessar els vostres pecats. Necessitem acostar-nos al sagrament del perdó per experimentar l’alegria del regal que Déu ens fa. Ens ho recordem els uns als altres cada any en aquest temps. Se’ns suggereix dedicar un dia complet per facilitar a les parròquies la confessió. Complim aquest suggeriment sabent també que ens cal a tots al llarg del procés de la vida cristiana. Les ruptures amb Déu i amb els germans necessiten recompondre’s prèviament per participar de l’Eucaristia. És preceptiva la neteja absoluta del nostre cor per rebre a Jesucrist i per omplir-nos de l’alegria que Ell ens concedeix.