Els mitjans de comunicació social

Per als que utilitzem habitualment els mitjans, periodistes, articulistes i col·laboradors espontanis, la importància és més gran perquè confiem que la seva existència contribueix a una millor recerca de la veritat, a una evident cohesió social i a la participació del dret fonamental de la ciutadania a la informació. En el meu cas agraeixo la deferència de la premsa escrita en publicar setmanalment els comentaris que els faig arribar.

L’Església també reconeix i agraeix el servei dels mitjans de comunicació social per a la difusió de l’evangeli i per col·laborar en el mateix desenvolupament social. De fet, ja fa molts anys va instituir una jornada en aquest sentit. Cada any, coincidint amb la solemnitat de l’Ascensió del Senyor amb el mandat exprés als Apòstols d’anunciar a tots els pobles el seu missatge, proposa un tema, elabora uns materials de reflexió, el papa escriu un missatge, es dóna a conèixer un lema i es ressalta la importància dels mitjans en el nostre món.

El tema d’aquest any té a veure amb les comunitats i les xarxes socials. En l’actualitat genera molta preocupació l’existència de les anomenades xarxes socials, el seu ús universal i l’abús en què poden incórrer els usuaris. Sembla que la premsa escrita i l’audiovisual concita una problemàtica més fàcil de controlar i sorgeixen nous elements que provoquen més inquietud. Està molt estès l’ús de les noves tecnologies de la comunicació i tenen una influència decisiva en el tractament de determinades notícies. D’altra banda alguns estudis conclouen que circular per les xarxes accentua l’individualisme, l’anonimat i l’aïllament o el replegament sobre un mateix a l’oblidar els grans problemes dels altres.

Per al lema s’ha buscat un títol d’una carta paulina Som membres els uns dels altres. L’objectiu és condensar en una paraula o en una frase l’aspecte més essencial del tema triat. I cap aquí condueix el Missatge que publica el papa per a l’ocasió. Ens demana una vegada més que reflexionem sobre el fonament i la importància del nostre estar-en-relació i a redescobrir el desig de l’home que no vol romandre en la seva pròpia soledat.

El papa se serveix de la metàfora de la xarxa per recordar una altra figura plena de significats, la comunitat com a xarxa solidària que precisa de l’escolta recíproca i del diàleg basat en l’ús responsable del llenguatge. Ha d’afavorir la trobada dels altres fugint de l’autoaïllament. Recorda els termes del cos i els membres per significar la comunió i l’alteritat. Els cristians ens reconeixem com a membres d’un sol cos, del qual Crist n’és el cap. I els moviments d’un membre repercuteixen en la resta. Acaba dient que volem una xarxa que obri el camí al diàleg, a la trobada, al somriure, a la carícia; una xarxa feta no per atrapar, sinó per alliberar, per custodiar una comunió de persones lliures.

És un tema que enriqueix i amplia horitzons a l’ésser humà al mateix temps que preocupa, emmascara la realitat i pot arribar a l’angoixa.