Assumptes que fereixen (II)

És cert que la commoció ha estat molt gran entre nosaltres quan ens hem adonat de les dimensions del problema que, per una altra part, afecta tots els estaments de la societat. No és exclusiu de l’Església però aquesta ha de posar els mitjans perquè no es repeteixi ni un sol cas més dins seu. No es pot ignorar o banalitzar el problema perquè degrada l’ésser humà i resta credibilitat i confiança en el missatge que ella mateixa anuncia.

Els mitjans que l’Església ha desplegat han estat diversos. Per a molts sembla que en la seva aplicació ha faltat contundència o s’han comprovat com a insuficients. Malgrat tot podem afirmar que, en els últims quatre anys, hi ha hagut gran quantitat de reunions a diversos nivells, s’ha escoltat la veu de víctimes i experts, s’han pres decisions valentes, s’han dictat normes clares d’actuació. Dues últimes dades: el Papa va reunir tots els presidents de les Conferències Episcopals del món a Roma el mes de febrer passat per tractar aquest assumpte; no s’havia fet mai. Els bisbes, reunits el mes d’abril passat a la Conferència Episcopal Espanyola, sol·licitaven de la Santa Seu una normativa clara que obligués el conjunt de les diòcesis del nostre país. Sense comptar les iniciatives que molts bisbats han pres per abordar aquest dramàtic assumpte.

Finalment un breu comentari sobre el document citat del Papa. Hi ha una petita introducció que defineix la qüestió, centra la importància del tema i la responsabilitat que cadascú assumeix; fixa la seva mirada sobretot en els pastors de l’Església als qui obliga a actuar amb claredat i sense ambigüitats.

Davant una notícia o una denúncia, l’obligació immediata d’informar-se dels fets i d’informar les instàncies civils i eclesiàstiques, no només quan es refereixi a abusos a menors –que és molt greu–, sinó a totes les altres. S’ha de rebutjar i reprovar qualsevol tipus d’encobriment. Total transparència i radical protecció a les persones vulnerables, cuidant i acompanyant, en tots els ordres, les víctimes o els que denuncien, després d’una inicial investigació amb garanties de versemblança. Respecte sempre a les lleis civils de cada país. Cal especificar normes concretes i exigents per als bisbes en les seves diòcesis recorrent inclús a l’ajuda dels Metropolitans. Comissions diocesanes o territorials d’investigació, d’acompanyament i de reparació dels danys causats, utilitzant el recurs dels laics experts en qualsevol àmbit de l’activitat humana. També té en compte la presumpció d’innocència davant d’una acusació que suposa la destrucció de la persona si és producte de la falsedat o és una calumnia.

És molt ric el document. El teniu a la pàgina web del bisbat, de la Conferència Episcopal i de la Santa Seu. Llegiu-lo.