De nou, gràcies a tothom

El primer que em surt de l’ànima en aquest moment és agrair una vegada més a tantes persones que ens ajuden en el nostre servei, que col·laboren en les mil tasques encomanades a les comunitats diocesanes, i també a qui, amb un criteri propi i format, senyala imprecisions, errors o limitacions de la trajectòria fixada per l’Església que pelegrina a Lleida.

És un element molt humà i de gran dignitat expressar la gratitud a altres que ens han acompanyat en la nostra feina i ens han atès en les nostres obligacions. Ho veiem en tots els àmbits de la nostra societat. Fa uns dies han fet el mateix les autoritats dels nostres pobles i ciutats després de conformar els equips de govern amb motiu dels resultats de les eleccions. Ho fem quan escoltem les paraules de comiat d’un company de feina que es jubila o canvia d’empresa. Igualment passa en tota mena d’associacions culturals, professionals o esportives. També ho veig més directament en la gratitud de tants homes i dones que han prestat un valuós treball a l’Església.

En el meu cas concret, és un bon moment en un fi de curs parroquial apuntar en aquesta mateixa direcció. Considero que és una obligació agrair la col·laboració de tots en el servei que el Senyor us ha encomanat. Als sacerdots i diaques; als membres de les comunitats de Vida Consagrada, als directors i comunitats educatives de les escoles cristianes; als responsables i membres dels moviments apostòlics, de les germandats i confraries de la nostra diòcesi; a tots els grups parroquials, amb l’orientació del rector, que feu realitat la presència de Jesucrist en el món de la paraula, de la caritat i de la celebració; a tots els que heu rebut un sagrament i ho heu viscut amb gran alegria familiar i comunitària; als que heu vingut de lluny i us heu sentit fàcilment acollits per les comunitats integrant i expressant la vostra experiència de fe en el Ressuscitat.

Donem gràcies a Déu per concedir gran disponibilitat i dedicació a tantes persones del nostre entorn que ens faciliten la tasca d’aplicar amb coherència les exigències de l’Evangeli i les orientacions de l’Església.

La gratitud s’estén a moltes persones i institucions civils que col·laboren amb recursos humans i econòmics al desenvolupament i sosteniment de persones i patrimoni religiós. D’això ens en beneficiem tots i contribuïm des de diferents conviccions i creences a construir un món més just, més honest i més solidari amb els éssers humans i amb tota la creació.

Acabo aquest comentari assenyalant un aspecte molt apreciat: agrair la feina a la conclusió d’aquest humil Pla Pastoral de tres anys que es va iniciar al setembre del 2016. Us emplaço des d’ara mateix a fer aportacions durant els mesos següents per confeccionar entre tots un nou Pla que aglutini les nostres realitats eclesials i sàpiga concretar les aspiracions de la nostra diòcesi mirant el futur amb esperança i valentia.

Amb la meva benedicció i afecte.