Som enviats a evangelitzar

Anomenem Festa de l’Enviament aquesta celebració. Volem recordar i actualitzar que les nostres paraules i les nostres accions es fonamenten en Jesucrist i les desenvolupem en l’Església com una oportunitat de creixement personal, de servei a la comunitat i presentació d’una oferta de sentit a la societat que ens envolta.

No és una tasca subjecta a l’arbitri de cadascú, emparat en el gust, l’interès personal o les conveniències del moment. És, sobretot, una exigència de la nostra fe per realitzar allò que la mateixa Església està cridada a complir seguint el manament de Jesús, que va encarregar en primer lloc als Apòstols que anunciessin la salvació que Ell havia portat. Així ho van fer dispersant-se per totes les regions per anunciar amb alegria i amb coratge la pertinença al Regne. Al mateix temps que es constituïa l’Església es guardaven com un gran tresor les paraules i els fets del Senyor. En les primeres cartes dels apòstols ja es resumeix quina és la tradició que hem de celebrar i anunciar.

Era gran el goig de catequistes, animadors de comunitat, responsables i membres dels moviments apostòlics, professors i directius de centres d’ensenyament, voluntaris i responsables de Càritas al costat dels membres de la Vida Consagrada, diaques i preveres... rebent del bisbe la missió de fer fecunda la vida de l’Església diocesana. Tots ells demanaven amb insistència l’ajuda de l’Esperit Sant per dur a terme la tasca encomanada.

No són fàcils ni còmodes els moments actuals per al desenvolupament de la vida cristiana. Segurament no ho han estat mai. Però als que vivim ara ens aclapara el pes de la missió i els minsos resultats obtinguts. Com si això que portem en les gerres de terrissa no hagués rebut la força de l’Altíssim. A més de l’alegria en la celebració, es percebia una major confiança i una profunda sensació de responsabilitat per l’encàrrec rebut. És aquesta una qüestió de tots, sense excloure ningú. No ens cansem mai de viure i predicar!

La responsabilitat compartida és essencial en la nostra Església. Cada membre té una funció, aporta les seves qualitats, la seva experiència eclesial per participar de l’autenticitat evangèlica de la nostra diòcesi, que peregrina aquí i ara amb el concurs de tots. Per això en aquest mateix acte es va distribuir una Guia per a possibilitar aportacions, suggeriments i accents en l’elaboració d’un nou Pla Pastoral. És un document senzill que convida a tothom a la reflexió i a la implicació personal i comunitària.

Aquesta Guia ha estat fruit del treball que han realitzat durant els últims mesos els Consells del Presbiteri i de Pastoral. Ara es distribueix perquè entre tots puguem respondre millor als reptes que planteja el món. Hi caben totes les sensibilitats, tots els compromisos, tots els projectes fixant sempre la mirada en la unitat del ramat de l’únic pastor que és Crist.

Amb la meva benedicció i afecte.