Alegria i esperança

Un bon costum arrelat en el cor de la nostra societat és la visita al cementiri en algun moment durant aquests dies per pregar i per recordar els éssers estimats que hi estan enterrats. Gran quantitat de gent hi acudeix, amb cues a les entrades i estacionament de cotxes als voltants. Per a moltes persones aquesta visita no està associada únicament al Dia de Difunts i aprofiten la jornada festiva del dia 1, o la del dia abans, per complir amb aquest costum. Per la meva part em resisteixo a pensar que majoritàriament és un gest rutinari i que es porta a terme “perquè ara toca això”. Estic convençut de la profunditat dels sentiments de la nostra gent que vol mostrar gratitud, record afectuós i caritat eterna en l’oració. Així, almenys, ho volem fer els creients. I així ho volem anunciar als qui viuen amb nosaltres.

Però anem per parts. Reflexionem en primer lloc sobre l’alegria que ens proporciona la celebració i el record de tots els sants. Comprovar en la biografia d’infinitat de cristians que van viure amb coherència la seva fe en Jesucrist i no van lamentar mai el seu seguiment és motiu d’immensa alegria per a nosaltres. Són clars exemples de generositat, de perdó, d’entrega a seus pròxims, de defensa de la dignitat de la persona, de proclamació i respecte de la vida, des de la concepció a la mort natural, de sol·licitud i preocupació pel matrimoni, per la vida consagrada, la castedat, etc. I totes les altres virtuts proposades pel Senyor en l’evangeli. Res és impossible. El seu compliment ens omple de satisfacció i alegria. Demanem la intercessió de tots els sants perquè la nostra pròpia vida sigui atractiva i manifesti felicitat. Ens ho recordava el papa Francesc en l’Exhortació Apostòlica Alegreu-vos-en i celebreu-ho. “Les coses dites fins ara no impliquen un esperit apocat, tristoi, agrit, melangiós, o un baix perfil sense energia. El sant és capaç de viure amb alegria i sentit de l’humor. Sense perdre el realisme, il·lumina els altres amb un esperit positiu i esperançat” (núm. 122). Enllaçat amb l’anterior està la segona part, l’oració pels difunts, que és una exigència de la nostra vida cristiana. Sempre ha estat present en les celebracions i en les diferents devocions seguint les indicacions dels primers escrits apostòlics i la tradició de la mateixa Església. Us aconsello que no trenqueu aquest costum d’apropar-vos al cementiri i pregar pels vostres éssers estimats. Que us acompanyin els vostres fills i néts perquè aprenguin a unir l’oració sincera amb l’esperança en la vida eterna com ens recomana Jesús. Acabo amb una cita del mateix document del papa que us he proposat abans: “La súplica és expressió del cor que confia en Déu, que sap que tot sol no pot. En la vida del poble fidel de Déu hi trobem molta súplica plena de tendresa creient i de profunda confiança. No traguem valor a la pregària de petició, que tantes vegades ens asserena el cor i ens ajuda a seguir lluitant amb esperança” (núm. 154).