L'església diocesana

És molt encoratjador tornar a recordar-vos la definició de la nostra Església com una gran família. Ho hem fet aquests últims anys com a portada per a la celebració del Dia de l’Església Diocesana/ Diada de Germanor, el segon diumenge de novembre. Cada any posem un accent especial en aquesta relació lluminosa d’Església-família. En aquesta ocasió es parla de la implicació personal de cada cristià en el present i cap al futur. Deixa la porta oberta per a qualsevol que empatitzi amb la nostra institució.

“Sense tu, no hi ha present. Amb tu, hi ha futur.” És una frase que profunditza en els aspectes que impliquen cada membre en el desenvolupament de la seva comunitat, sigui familiar o eclesial. Té un clar i directe contingut pensant en el temps: actualment, i sempre, necessitem a tothom, no sobra ningú, no pot excloure’s cap persona per petita que sigui la seva col·laboració, ja sigui en temps dedicat, en facultats utilitzades o en recursos econòmics aportats. Mirant cap al futur desitgem comptar amb cadascun per continuar el mandat de Jesús en l’amor, en el perdó, en el servei i en l’anunci de la salvació a tots els pobles.

La unió d’aquestes dues realitats, la familiar i l’eclesial, no és una novetat d’aquests últims anys. No vull citar textos dels primers segles. Em conformo a recordar dues frases del Concili Vaticà II: “Per això, la família cristiana manifestarà a tothom la viva presència del Salvador en el món i l’autèntica naturalesa de l’Església.” (GS 48); també en el Decret sobre l’Apostolat dels laics, (AA, 11): “La família complirà aquesta missió si es presenta com un santuari familiar de l’Església, si pren part del culte litúrgic, si practica activament l’hospitalitat, promou la justícia i altres obres bones al servei de tots els germans.” En aquest mateix sentit, tenim abundants textos de sant Joan Pau II, de Benet XVI i de l’actual papa Francesc. Tots il·lustren amb molta clarividència la imatge familiar de la comunitat eclesial.

En aquesta jornada també fem palesos els nostres propis recursos, com els rebem i a quines finalitats els dediquem. Donem comptes i expliquem les activitats que porta a terme l’Església. De la mateixa manera que ho fa una família quan a les seves reunions planifica els propis recursos i es detallen les seves tasques i responsabilitats.

A més de les obligades justificacions econòmiques, volem demanar-vos a tothom oracions constants a favor de l’Església. És la fonamental implicació de qualsevol cristià en la marxa present i futura de la comunitat eclesial que, amb l’assistència de l’Esperit Sant, se sentirà segura fins al final dels temps. També demanem que augmenti l’estima cap a ella, mare i mestra de tots.

Per últim, és necessari agrair la feina i l’aportació econòmica de molts per a benefici de tothom. Expressem aquesta gratitud cada any. No molesta repetir-ho, al contrari, és un deure de justícia donar a conèixer a la nostra societat el compromís de tanta gent. Com a bisbe, prego a tots que seguiu en el camí de l’ajuda material i de la col·laboració personal.