La cortesia de la salutació

És molt important tractar els grans temes que ens aclaparen o ens gratifiquen. Fonamental, diria, perquè les seves conseqüències repercuteixen en l’àmbit social en el qual estem immersos. Molt més en la societat globalitzada que compartim en l’actualitat. La guerra i la pau, les desigualtats socials, la pobresa i la riquesa, els mitjans de producció, la llibertat i les tiranies, la cultura i les xarxes socials i molts assumptes més que ens envaeixen i no poden prescindir del comentari o de la petició de solucions que millorin la vida de tothom. Però, al mateix temps, demanem no desatendre la cortesia en el comportament diari, perquè el tracte respectuós, delicat i cordial amb l’altre incorpora elements d’estima i proximitat molt necessaris en aquest moment. Desterrem l’insult, la provocació, les insídies o calúmnies, les desqualificacions personals que enverinen les relacions socials i sembren el descontentament general.

Us proposo a consideració vostra unes salutacions de sant Pau, qui les va escriure en les seves cartes, que són una manifestació de l’amor de Déu i un model d’alegria, d’optimisme i de cordialitat. Es pot ampliar a paraules o a gestos actuals. Ara només acudim a escrits. Vegeu-ne uns exemples:

Als cristians de Roma: “A tots els estimats de Déu que viuen a Roma… la gràcia i la pau de part de Déu… i de Jesucrist, el Senyor.”

Als cristians de Corint: “…us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare…”

Als cristians de Filips: “Dono gràcies al meu Déu cada vegada que faig memòria de vosaltres. Sempre en totes les meves pregàries, demano ple de goig per tots vosaltres.”

Als cristians de Colosses: “Gràcia i pau… Així portareu una vida digna del Senyor…fructificareu en tota mena d’obres bones… i farà que sigueu sempre pacients i constants…”

Als cristians de Tessalònica: “Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres… contínuament recordem davant de Déu la vostra fe activa, el vostre amor incansable i la vostra esperança constant en el nostre Senyor Jesucrist.”

“A Timoteu, veritable fill en la fe: gràcia, misericòrdia i pau de part de Déu Pare i de Jesucrist…”

És cert que sant Pau no acostumava a fer adulacions fàcils. Sabia recriminar quan observava moments de divisió, enfrontaments entre les comunitats, quan lamentava que no es complís l’ajuda mútua o veia la despreocupació envers els altres o la falta d’igualtat en el tracte o en la riquesa. Proposava el creixement personal en l’exigència del mandat del Senyor.

Però les seves paraules i les seves actituds manifestaven amabilitat, respecte i estima per a tots aquells que es convertien a Jesucrist. Volia que preguessin i que posessin els seus dons al servei de la societat en la qual vivien per mostrar la felicitat de seguir el Senyor Jesús.