Dia del seminari

S’ha estès molt en els últims temps un costum digne d’elogi i d’agraïment. Es tracta de dedicar un dia a l’any per alertar tota la societat d’una situació problemàtica, de la lluita contra una determinada malaltia o de l’enaltiment d’una persona o d’un grup que dedica els seus esforços al bé comú. Els promotors de la iniciativa demanen sempre assentiment general i col·laboració.

Amb molta antelació, l’Església ha fet el mateix per sensibilitzar tots els catòlics sobre una realitat eclesial important i també per informar la societat d’un servei que pot beneficiar a tothom. És el cas del Dia del Seminari, instituït fa molts anys i que compromet tota la comunitat catòlica. S’ha fixat en la solemnitat de Sant Josep o, allà on no és festa laborable, en el diumenge més proper. En el nostre cas ho celebrarem el pròxim diumenge, dia 22 de març. Totes les diòcesis mantenen un seminari en què es formen i preparen els candidats al sacerdoci. És cert que l’evolució de la societat i les característiques exigides per l’Església per als futurs ministres han modulat i adaptat els plantejaments inicials que neixen en el Concili de Trento, on es creen els centres de formació sacerdotal. En els aspectes fonamentals seguim amb la mateixa intuïció de conciliar que tan bons fruits ha donat en els últims segles.

Hi ha hagut èpoques de molta afluència de candidats i d’altres, per circumstàncies diverses, d’escassetat. Això últim passa en l’actualitat. Si ens centrem en la nostra diòcesi, a molts de vosaltres us sona l’edifici del Seminari i l’elevat nombre de seminaristes que hi vivien. Actualment set diòcesis amb seu a Catalunya mantenen un mateix seminari, situat a Barcelona, amb un únic equip de formadors que orienten les dimensions físiques, espirituals, culturals i pastorals dels residents. La part acadèmica és a càrrec de la Facultat de Teologia de Catalunya. És una solució molt acceptable i enriquidora pel que suposa de coneixement i ajuda mútua dels futurs sacerdots.

Amb aquest breu comentari vull demanar a tothom pregàries pel nostre seminari i col·laboració activa per fomentar i acompanyar noves vocacions. Amb una crida especial als sacerdots, als pares i famílies, als catequistes, professors i monitors, als responsables dels diferents serveis eclesials. El compromís és de tots i per a tothom. S’ha distribuït material d’ajuda per aquesta ocasió que veureu en les vostres parròquies i centres de culte. És un recordatori perquè ningú deixi de costat aquesta gran preocupació eclesial.

Hi ha un lema per a aquest dia, Pastors missioners, que resumeix a la perfecció l’objectiu que l’Església vol oferir a la consideració de tots. Els seminaristes es preparen per respondre adequadament a la crida del Senyor per tal de ser els pastors del seu ramat, com en la imatge que utilitza en l’evangeli. Pastors perquè són deixebles, és a dir, que aprenen l’ensenyament de les paraules i els fets de Jesucrist; són consagrats enterament al Poble de Déu i són enviats, com una prolongació de l’enviament que va rebre Jesús del Pare, a evangelitzar a tota la gent. Tot això queda fixat per la segona paraula del lema, missioners, indicant la sensibilitat del seminarista i del sacerdot per sortir de si mateix i entrar en la problemàtica aliena perquè coneguin el Senyor en qualsevol part del món.