Funeral a la catedral

En aquesta data no serà possible l’esmentada celebració que es preparava amb molt d’interès i afecte per part dels responsables de la Catedral. No gosem parlar de suspensió sinó d’ajornament. No volem renunciar a una pregària amb representants de tota la diòcesi per unir-nos a les famílies que han sofert doblement per la defunció d’un ésser estimat i el posterior acompanyament, molt reduït en aquests temps tan estrany i tràgic.

Els cristians desitgem ser a prop dels qui sofreixen per aquest motiu amb paraules de consol i d’encoratjament. Però, sobretot, amb la nostra pregària que neix de la fe i s’obre a l’esperança en la vida eterna que ens va anunciar el mateix Jesucrist.

L’evolució a pitjor dels contagis pel coronavirus a la comarca del Segrià ha obligat el conjunt de les nostres autoritats a prendre unes dràstiques mesures sanitàries i socials. Tots les coneixem perquè repercuteixen molt durament en la vida familiar, laboral i social. És un contratemps fort pel conjunt que ha estat rebut amb un tarannà desigual per part dels diferents sectors professionals i ciutadans.

Les esmentades mesures tenen un temps concret d’aplicació, en aquest cas quinze dies, com assenyalen els anuncis oficials. El diumenge 26 és una data situada dins d’aquest període de temps. Per tant, s’ha de pensar en un altre moment per a una celebració d’aquestes característiques.

La comunitat diocesana se sent obligada a manifestar de forma conjunta la pregària i l’estimació a tantes famílies que han sofert gairebé en soledat el comiat definitiu. Els cristians sabem que l’Eucaristia és l’actualització, el memorial de la mort i resurrecció de Jesucrist. Conté tot el bé espiritual de l’Església i és el màxim exponent que podem oferir, com a record i amb gratitud, a aquells que han acabat la seva vida mortal. Les seves persones queden vinculades per sempre a la persona del Redemptor i confiades a les mans del Pare Déu.

L’Església no celebra la Missa com a un homenatge als difunts, prega per ells; ni tan sols realitza un reconeixement social per part dels qui encara vivim, sinó que agraeix la seva vida i el seu treball demanant que s’uneixin a la pregària universal. En l’esmentada celebració no volíem que hi manqués un record per als malalts i els seus familiars. Són molts els qui encara omplen els hospitals i residències o es troben acompanyats en els seus domicilis pels seus familiars i amics.

També volíem mostrar aquesta tarda a la Catedral un agraïment immens per tots aquells professionals que s’han bolcat d’una forma especial per ajudar els qui arribaven contagiats i per intentar de guarir-los.

Volíem mostrar també el nostre agraïment a molts altres professionals des dels empleats del transport públic fins als qui ens servien els aliments, des dels agricultors i comerciants fins als funcionaris de l’administració pública.

Es pensava en un acte entranyable i solemne al mateix temps on tots, units a Crist, expresséssim la nostra oració i acció de gràcies. Notificarem oportunament la seva realització i hi convidarem tothom.