Pregar pels difunts

Us explico una reacció puntual de persones properes durant aquests mesos passats en relació amb la mort. Personalment, em costa d’admetre la sorpresa de l’enorme desconsol i el desconcert dels familiars dels difunts. Hi havia una comunicació oficial de la defunció i una anada precipitada al cementiri amb una presència minsa d’acompanyants i una brevíssima pregària davant la tomba. Al cop anímic de la mort s’afegia un comiat sense funeral i sense l’expressió del dol per part dels éssers estimats, i a moltes persones els costava acceptar l’absència de la dimensió religiosa davant el final de l’existència. A les parròquies es va oferir un resposta i un acompanyament del dol, i a la diòcesi es va fer un funeral a la catedral per tots els difunts de la Covid-19, previst per a finals de juliol i ajornat al passat 18 d’octubre a la tarda. És el mínim que podia fer la comunitat diocesana!

Va ser una gran lliçó, la que vaig rebre d’alguns familiars de difunts. Necessitaven escalf i, sobretot, pregàries a Déu pels qui havien acabat la seva vida en aquest món i marxaven a trobar-se amb el Senyor de la història. L’experiència va ser massa dolorosa i calia una resposta dels pastors i de tota la comunitat cristiana. La resposta, però, sempre serà la mateixa: l’oració i la proximitat amb els qui ploren, anunciant-los una vegada més l’esperança en la resurrecció. Si Crist ha ressuscitat, nosaltres també ho farem. Davant del profund dolor de la mort, el consol de les paraules de Jesús sobre la vida eterna.

També penso en l’actitud de tants cristians que demanaven una atenció espiritual davant la imminent mort i un acompanyament fratern posterior en aquests dies en què tanta gent va als cementiris a recordar, a agrair i, sobretot, a resar. És una nova oportunitat per sentir-se units amb aquells que van morir en la solitud més absoluta. Quan ens arribava la notícia que algú havia traspassat en aquestes circumstàncies, s’apoderava de nosaltres la compassió i el desig de fer companyia. En aquesta llarga llista de morts hi havia ancians de residències, malalts de mitjana edat amb patologies prèvies, algun nen o jove, professionals sanitaris contagiats en l’exercici de la seva professió… Els recordarem en les nostres visites al cementiri, i en el nostre cor hi haurà un lloc per vincular els nostres sentiments amb els qui tenen el dolor i la separació tant a tocar.

El Dia de Difunts d’enguany té una nova significació, perquè encara vivim amb molta por, amb gran incertesa, amb fortes oscil·lacions de contagis, que poden portar a la mort. Davant l’evidència de la fragilitat de l’ésser humà, segurament serem més autèntics i reflexius quan llegim el nom gravat a la làpida o contemplem la fotografia del finat. Els sentiments marcats per la tristesa es transformaran en cants d’alliberament i en oracions d’esperança. A més de les pregàries i els records dels vostres difunts, no oblideu tots aquells que, encara que us siguin desconeguts, han mort en aquest període de la pandèmia de la Covid-19.