Allarga la teva mà al pobre

Òbviament, cada any té les seves pròpies característiques, a les quals el Papa fa esment de manera adequada en el seu acostumat missatge. Aquest any fa un escrit molt personal amb unes indicacions sorgides d’un cor ple d’inquietud per la pobresa i la desigualtat, i desitjós de portar-lo als cors de tots els catòlics actuals.

Presenta unes consideracions generals i intenta sempre exhortar i comprometre’ns en les situacions dramàtiques en què viuen moltes persones a tot el món. Partint dels aspectes generals, arriba a la concreció de cada dia, tot mostrant la preocupació pels més necessitats i alertant de no caure mai en la indiferència. Aquest any –era inevitable– dedica una atenció especial a la problemàtica creada per la pandèmia que ha provocat el coronavirus i que tantes conseqüències sanitàries, socials i econòmiques està tenint en tots els països. Als pobres “permanents” s’hi uneixen molts d’altres que necessiten ser atesos i que interpel·len la nostra consciència de seguidors del Senyor.

Un lema sempre tracta d’englobar totes les intencions de la jornada. Allarga la teva mà al pobre és el triat per a enguany. Són paraules del llibre de l’Eclesiàstic, que alhora uneixen el consell i el mandat. ¿Ens recomana, el Senyor, de fer una bona acció o ens mana que compartim la nostra vida amb els altres, que allarguem la nostra mà perquè l’altre es pugui aixecar i sostenir? Sempre serà un manament. Recordeu la frase de Jesús: “Això us mano, que us estimeu…” (Jn 15,17). I molt més si estem parlant de pobres, desvalguts, vulnerables o descartats. Realment és difícil trobar raons en contra d’aquesta màxima evangèlica, si no és que ens aferrem a unes excuses per evitar el compromís autèntic i aconseguir una aparent i dubtosa tranquil·litat.

La finalitat d’aquest breu comentari no és reproduir el missatge papal complet, sinó convidar-vos, sobretot, a seguir les paraules de Jesús, acceptar les relacions dels éssers humans com a germans al llarg de la història de l’Església i comprendre la intenció del Papa en promoure aquesta jornada perquè cap catòlic s’oblidi del que és essencial: la paternitat de Déu i la fraternitat humana a l’estil de Jesucrist.

Però, de tota manera, voldria assenyalar un fragment del missatge que m’ha cridat l’atenció: “Allarga la teva mà al pobre, destaca, per contrast, l’actitud dels qui tenen les mans a les butxaques i no es deixen commoure per la pobresa, de la qual sovint en són també còmplices. La indiferència i el cinisme són el seu aliment diari. Quina diferència amb les generoses mans que hem descrit”.

El Papa ens ha indicat tots dos extrems per afrontar aquesta dura realitat i ens demana tenir i allargar les mans amb generositat al nostre proïsme, com ho han fet, i ho continuen fent, moltes persones que són models de santedat per a nosaltres. Que Déu us concedeixi celebrar de manera compromesa aquesta jornada.