Les festes cristianes

Ha canviat també la nostra manera externa de viure l’important esdeveniment cristià com és la celebració d’un sagrament. Tots recordem la festa que es feia en la família, en la comunitat parroquial o en el col·legi quan rebíem la Primera Comunió o la Confirmació.

Durant aquests dos últims anys això no ha estat així. Ens ha desconcertat la quantitat de contagis del nostre voltant i la por que les aglomeracions de persones, petites o grans, poguessin provocar un augment de la malaltia.

Esperem que aquesta situació no s’allargui en excés i puguem tornar a celebrar amb alegria els moments més importants de la vida cristiana. Això sí, amb l’aprenentatge de saber quins aspectes són essencials i quins són secundaris i, per tant, prescindibles.

Independentment de les circumstàncies externes l’ésser humà tracta de cuidar i de respondre a l’essencial de la seva vida, com la seva salut, la seua feina, les qüestions de sentit i tot allò que completa i identifica la seva personalitat. Per descomptat que els elements exteriors condicionen el món interior de cada persona, i ens arriben des dels dos extrems: pel costat negatiu, com un conflicte bèl·lic, una mort pròxima, una malaltia greu; o pel costat positiu, com en una oposició guanyada, una festa popular o el naixement d’un nou membre familiar.

No és igual afrontar un esdeveniment personal des de l’eufòria o des de l’abatiment. Recordem que la dimensió cristiana ha d’atendre els dos sentits perquè dona consol o una justa alegria.

Tots sabeu que les festes cristianes van lligades en molts casos als sagraments i les celebracions dels quals mostren l’alegria i la gratitud en comprovar l’acció eficaç de Déu. Aquests moments són motiu per compartir amb els éssers estimats reunions, àpats, cants.

La família ha acompanyat els qui reben el sagrament en el camí de la formació i la catequesi, comparteix la seva decisió, fomenta el seu compromís per complir amb les exigències de la fe i els anima a continuar en el seu creixement religiós. Tots desitgem que això suposi una feliç trobada amb Jesucrist i que el que s’ha escoltat a través dels seus monitors i catequistes ho puguin posar en pràctica seguint les orientacions i normes de l’Església.

Els qui reben un sagrament sempre recordaran el nucli de l’experiència cristiana amb la conjugació d’aquests verbs: aprendre, celebrar, resar, viure coherentment, integrar-se en una comunitat i anunciar la pròpia fe als altres. Aquests són els aspectes essencials als quals no podem renunciar.

Hi ha altres aspectes que ajuden i complementen les celebracions però que són més prescindibles: el vestit i els accessoris més o menys costosos, la reserva d’un bon restaurant, els regals i l’expressió incontrolada de la bullícia externa; fins i tot la pretensió de sumar molta gent a la celebració. La forma o el cost econòmic no pot ser mai un argument essencial de l’esdeveniment.

Agraeixo als qui participeu d’aquestes festes cristianes i us animo a evitar-ne la pèrdua en l’horitzó vital, tant personal com familiar i social.