El respecte als altres

El respecte és molt important en les relacions humanes, abans, ara i sempre. A vegades sembla que és una realitat antiga, passada de moda i només usada per persones grans.

I no hauria de ser així. Convé revalorar entre tots aquesta actitud personal perquè el nostre comportament guanyi en afecte, en proximitat responsable i en el reconeixement valuós de l’altre.

Els cristians volem fer un pas més en aquesta apreciació civilment respectuosa i posem en el centre de la nostra existència el mandat de l’amor que proposa Jesucrist, que esborra qualsevol indici de segregació, discriminació o rebuig del proïsme. I arriba molt lluny amb el seu precepte d’estimar els enemics i resar pels qui ens injurien i maleeixen.

Que alt que ens posa el llistó als qui volem seguir-lo i complir la seva voluntat!. El respecte té poca discussió; teòricament parlant, és acceptat amb normalitat per tothom, però veig que en la pràctica diària es fa més difícil conciliar les pròpies conviccions, gustos i interessos amb les alienes. Sovint escoltem o llegim desqualificacions, insults i rebutjos del qui pensa diferent. Parlem de pluralitat, però ens molesta que els altres no coincideixin amb les nostres opinions. En teoria, acceptem la diversitat de la nostra societat però acusem del pitjor qui contradiu una mica el nostre raonament. I això no es fa només en l’àmbit personal sinó que també s’evidencia en els grups socials als quals pertanyem.

La mirada cristiana és universal en l’espai i permanent en el temps. Els límits els posa el respecte i l’amor.

El nostre caminar hauria de ser així –respectuós i amorós– quan acompanyem o ens deixem acompanyar, sempre amb la consideració que l’altre és valuós com jo mateix i les seves opinions i sentiments tenen el mateix valor que els meus. En els problemes que diàriament es plantegen, les solucions poden ser diferents i no sempre la meva argumentació és la més correcta o la que millor ha de ser acceptada.

Renunciar a la defensa de les pròpies opinions no ha de portar-nos al relativisme o a la indiferència, sinó a la recerca conjunta de perspectives que enriqueixin la solució final. Hem de reconèixer que els altres ens poden aportar punts de vista amb què no comptàvem.

Això ens ajuda a créixer, madurar com a persones i acceptar les postures alienes. Cal evitar els menyspreus, els rebutjos, les acusacions desmesurades que fereixen o maten la sensibilitat dels altres.

Hem de saber confrontar idees, però acostar i engrandir el respecte cap al discrepant.. En les discussions diàries no podem utilitzar la burla com una arma per danyar la personalitat de l’altre. Hem d’evitar “l’adolescència” en les nostres relacions, del qui busca tenir sempre la raó, i lluitar pel respecte mutu que fa gran el cor humà.