Tot fent balanç

No obstant això, el balanç és extensible a qualsevol altra activitat i el seu resultat ens ajuda a extreure conclusions per avançar i millorar la nostra vida personal, professional i social. En el meu cas em vull centrar en la missió que els cristians tenim encomanada –la de viure amb coherència i anunciar amb alegria la salvació de Jesucrist– i centrar-me també en les parròquies, els moviments apostòlics i la mateixa diòcesi. Deixarem, ara, de banda, les altres actuacions o dimensions de la persona, que són legítimes, necessàries i que completen el seu desenvolupament harmònic.

El balanç d’enguany és una mica estrany perquè està condicionat per la realitat de la pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències sanitàries, laborals i socials. Tal vegada aquesta mateixa circumstància m’impulsa a mirar l’entorn i a procurar aconseguir uns efectes d’ajuda mútua i d’un compromís social explícit. Potser la meva pretensió és exagerada en voler ser un altaveu dels catòlics en aquests moments d’incertesa, sofriment i por. És cert que ara es respira un nou aire d’esperança i permet una anàlisi més assossegada de la situació.

Faig un esforç, doncs, i resumeixo el balanç en els tres àmbits en què es desenvolupa la vida cristiana: la Paraula, la Celebració i el Compartir, que es fan presents en totes les comunitats i s’hi ha de correspondre amb la implicació de cadascun de nosaltres.

Paraula. Aquest àmbit engloba tot el que es relaciona amb la paraula: parlem, escoltem, aprenem. Creiem que s’ha fet un gran esforç per mantenir en totes les parròquies la catequesi de nens, joves i adults. Durant uns mesos es va utilitzar la via telemàtica per a les trobades, però últimament s’ha tornat en gran part a la via presencial. S’ha après l’ús de les noves tecnologies i s’hi ha implicat més els pares, encara que hem trobat a faltar la proximitat entre uns i altres en la presentació del missatge de Crist.

Celebració. Durant uns quants mesos no s’han celebrat els sagraments amb l’assistència normalitzada dels fidels, però s’han obert alguns temples per a l’oració personal. Les restriccions sanitàries han assenyalat els aforaments corresponents per a l’interior de les esglésies. Els funerals van ser reduïts a la mínima expressió i les celebracions dels sagraments del matrimoni i de la confirmació es van ajornar; amb tot, l’atenció dels sacerdots als malalts i moribunds es va mantenir amb la deguda dignitat. En aquests moments es torna a la celebració presencial i, malgrat que es nota encara el temor al contacte, n’augmenta cada dia l’assistència dels fidels.

Compartir. No s’han tancat les atencions dels grups parroquials i diocesans als més necessitats. S’han complert les normes establertes, però s’ha intentat que ningú se sentís sol i sense ajuda. I, a més de la dedicació dels col·laboradors, que ha estat constant i continuada, hem creat un fons econòmic que complementa aquesta ajuda.

Per tot això, gràcies. Demanem a Déu que augmenti la

nostra constància, fortalesa i esperança.