La sintonia entre diòcesis

Tot això enriqueix la nostra convivència i consolida la nostra pertinença a una institució gran, que no té fronteres culturals o administratives. Fa poques setmanes us ho comentava amb motiu de la presentació de la proposta del Sínode feta pel papa Francesc i en què, moralment, estem obligats a col·laborar-hi i, fent-ho, beneficiem totes les comunitats de la diòcesi. També compliu l’aplicació de les propostes dels bisbes de Catalunya, com l’última, que es va publicar en el full fominical d’uns textos comuns sobre l’eutanàsia i el testament vital.

En aquesta ocasió vull informar d’un document que es va elaborar en la passada Assemblea Plenària de l’Episcopat del mes d’abril i que s’ha publicat recentment. Es titula Fidels a l’enviament missioner i tracta de respondre al mandat de Jesucrist quan ens demana que anunciem el seu missatge a tothom. Es concreta amb la mateixa pregunta que els cristians s’han fet al llarg de la història i en els diferents llocs del món: com evangelitzar en l’actual societat, en aquest cas, l’espanyola?

Ja a les primeres línies de la presentació s’adverteix que la Conferència no fa un “pla de pastoral”, perquè aquesta acció és pròpia de cada bisbe en la seva respectiva diòcesi; només s’atreveix a oferir unes orientacions i unes línies de treball com a possible ajuda. En aquest sentit tots teniu informació del Pla Diocesà de Pastoral que es va aprovar l’any passat i que es prolonga en el seu desenvolupament fins a l’any 2024.

El document que comentem vol oferir algunes claus de l’actual context social i eclesial per ajudar al discerniment i a la sinodalitat que el papa demana a totes les comunitats catòliques del món.

En aquesta nova època de constant dinamisme és pertinent un petit record que es remunta als documents del Concili Vaticà II i a la voluntat repetidament expressada pels successius papes que molts de nosaltres hem conegut. També explica amb brevetat els intents de l’Església espanyola de respondre des de l’evangeli als reptes que la transformació social i política li ha plantejat i els fruits de la qual, per bé o per mal, estem recollint nosaltres ara.

Hi trobem una descripció de la societat actual que es podria resumir en aquestes paraules: desvinculada, laboralment canviada, relativista, digitalitzada. Sembla que preval la suma d’individualitats aïllades que es poden comunicar en xarxa, però mai arriben a esdevenir un “nosaltres”; en definitiva, que la suma d’individus no fa comunitat, no fa poble que s’organitza, s’ajuda i manté unes aspiracions comunes.

La conseqüència de tot això és la desconfiança i l’enfrontament, tal com ho confirmen els estudis de diversos sociòlegs i filòsofs.

Continuarem aquesta qüestió en un segon comentari.