Mare de Déu de l’Acadèmia

Durant molts anys el certamen que s’organitzava a la seu de l’Acadèmia Mariana tenia una indubtable projecció religiosa i cultural que repercutia en tota la diòcesi i a la qual assistia un nombrós grup de devots. Era un acte de primer ordre per a tota la ciutat.

L’actual Junta Directiva posa la mateixa il·lusió de sempre en l’organització de les diferents activitats marianes malgrat que en les últimes edicions la situació sociosanitària s’ha fet notar i hi ha hagut grans dificultats per a una adequada realització. S’ha utilitzat la moderna tecnologia perquè les comunitats cristianes renovessin la seva devoció a la Patrona i gaudissin d’aquesta festa.

Em sento d’alguna manera portaveu dels membres de la Junta per convidar tothom a participar en els diferents actes. A més, com a responsable diocesà, em sento obligat a recordar la importància de la Mare de Déu en la nostra pròpia història, a retre homenatge als fundadors d’aquesta tradició religiosa i a sol·licitar una major presència en la nostra societat d’aquesta advocació.

En la història de la salvació Maria ocupa un lloc preferent i fonamental entre les persones que al llarg dels segles són cridades per Déu demanant la seva col·laboració en la presentació del seu designi i de la seva voluntat de salvació. Patriarques, reis, jutges i profetes en l’Antic Testament. Apòstols en el Nou. En el cim d’aquesta gran muntanya de seguidors una jove de Natzaret que accepta sense condicions la petició de Déu.

Des d’un principi busca correspondre alegrant-se i cantant les meravelles del Senyor, visitant la seva cosina Isabel per ajudar-la, confiant en Déu davant els dubtes de sant Josep, sentint solitud en el naixement del seu Fill a qui acompanya durant la seva vida fins al peu de la creu.

Un elogi i un agraïment al grup de seglars que des de 1862, amb mossèn Escolà al capdavant, es preocupen de promoure la devoció mariana, d’aixecar una casa i de celebrar cada any un esdeveniment en la societat. L’objectiu és clar: mirar a Maria i seguir el seu exemple.

Hi haurà una major presència de la Mare de Déu en la nostra societat si aconseguim fer creïble amb la nostra vida el missatge de Jesús perquè responem amb coherència les seves exigències.

A més de lloar Déu de manera permanent i donar-li gràcies, volem actuar com ho fa la Mare amb els més necessitats de la terra: els expulsats de les seves terres i perseguits per les seves idees, els que manquen d’aliments i medicines, els que són víctimes de les guerres o dels actes terroristes, els que sofreixen agressions i maltractaments, sobretot dones i nens, els ferits en la seva dignitat i els morts pel descart (en paraules del Papa quan afirma que “sobren” o “no són productius”) recorrent a l’avortament o a l’eutanàsia. Quan aprendrem a actuar com una mare que promou sempre l’amor entre germans?

Que la Patrona de Lleida, igual que les moltes advocacions marianes de la nostra diòcesi, ens empenyi a la lloança a Déu i al compromís amb els germans.