1 de gener, Jornada Mundial de la Pau

Amb aquestes línies us vull invitar a la lectura del missatge papal. És un text curt, amb un repertori de molts problemes actuals que pertorben la pau i amb un resum d’anotacions i consells per col·laborar en la consecució de la tan desitjada promesa messiànica. També, per descomptat, és un breu comentari que insisteixen la importància del nostre treball concret, personal i diocesà, per la pau en el nostre entorn i en el món sencer.

Esperona a fer servir les nostres pròpies habilitats, sent coherents amb el respecte i dignitat dels altres i desitjant ser protagonistes i hereus de la benaurança proclamada per Jesús, que és, alhora, un do messiànic i una obra humana.En el seu missatge, el sant pare identifica tres contextos de plena actualitat per reflexionar i actuar, d’on en neix el títol: “Educació, treball, diàleg entre generacions: eines per construir una pau duradora.”El passat 1 de gener ens recomanava la “cultura de la cura”, un camí proposat per erradicar la cultura de la indiferència, l’exclusió i la confrontació, que massa sovint imperen en els nostres dies. Ara suggereix una lectura innovadora que respongui a les necessitats dels temps actuals i futurs. La invitació a través d’aquest triple tema és, per tant, a llegir els signes dels temps amb els ulls de la fe, perquè la direcció d’aquest canvi desperti velles i noves preguntes amb les quals és just i necessari acarar-se.Com l’educació i la formació poden construir una pau duradora? Qualsevol estudi sociològic assenyala l’àmbit educatiu com el més adequat per dissenyar per a la humanitat un futur millor en tots els aspectes.

Cal fomentar hàbits de pau, de proximitat, de fraternitat entre nens i joves i rebutjar les actituds agressives, de confrontació, d’odi entre els pobles. No hem de reproduir models violents, de guerra, de mort.El treball en el món respon més o menys a les necessitats vitals de justícia i llibertat de l’ésser humà? Si pretenem que el nostre món sigui més pacífic, haurem de practicar amb tenacitat i coherència allò de treballar per viure –i no d’una manera desmesurada, viure per treballar– i que prevalgui sempre una consciència col·lectiva d’un treball digne per a tothom. És difícil, però no és impossible si aconseguim un canvi radical de mentalitat.Les generacions són realment solidàries entre elles? La resposta està ben desenvolupada en els dos últims documents del papa que ens han fet pensar molt: l’un, sobre la casa comuna, la creació, tot mirant el futur (Laudato si’), i l’altre, sobre la fraternitat universal (Fratelli tutti) tot mirant els ulls de les persones com el que són, fills d’un mateix Déu.