La il·lusió del cristià

Alguns apunten més lluny i situen aquesta espècie de sentiment en l’afirmació que l’ésser humà necessita la il·lusió per poder viure. I també ho diuen en plural, que les il·lusions són un conjunt de passos per fer la vida personal més agradable. Totes les petites parcel·les que integren la trama vital –la família, la professió, una afició esportiva, un interès cultural, la participació en una determinada societat...– contenen dificultats en el seu desenvolupament, però comporten, a la vegada, moments que ens omplen de satisfacció i ens donen motius per continuar caminant perquè hem trobat una il·lusió que ens empeny a mirar el futur amb un cert optimisme.En una de les accepcions del terme il·lusió es diu que és l’alegria, l’entusiasme que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable.

En sentit negatiu es parla també d’un error de percepció sobre una cosa o sobre un esdeveniment que arriba a confondre aparença amb realitat. Nosaltres ens quedem amb la primera accepció perquè respon millor a la reflexió que intentem transmetre.La gamma de les il·lusions és molt extensa. S’ha sentit en campanyes publicitàries la il·lusió per Nadal, per la festa dels Reis, per Cap d’Any...; per la trobada, pels regals, pels viatges.

Són mil petites coses que omplen el cor humà i, a vegades, no deixen lloc per a altres assumptes de major transcendència. Tenim la il·lusió de sortir millors d’aquesta pandèmia que ens assota i que serem més forts al final d’aquest procés; ens prediquem la solidaritat, l’augment de la recollida i distribució d’aliments; hem compartit les joguines sobrants a les nostres cases amb altres famílies necessitades.. I tot això ens ha fet més feliços, perquè hem participat en gran part en allò que anunciava la vinguda de Jesucrist.Faig un pas endavant en aquest caminar il·lusionant i em pregunto com a creient si la meva fe ha sortit més enfortida després de la vivència de Nadal.

Si la meva esperança és més segura i si la meva caritat és més constant cap a tots els que m’envolten. Si manifesto alegria per haver viscut una profunda experiència del naixement del Senyor. Estic content d’aquest període nadalenc? Ha millorat la meva relació amb els altres fins al punt de tractar-los com a germans? Mostro alegria de pertànyer a una Església, a una comunitat, acollidora, fraterna, samaritana?Són moltes les preguntes que podríem formular amb la sana intenció de créixer i de fer més ferma la nostra autenticitat cristiana.

No és un examen de consciència, però reflexionar ens pot servir per situar en un lloc adequat la nostra il·lusió fonamental que comporta coherència, alegria en la seva realització i compromís esperançat en la millora del nostre món. I sempre tenint com a marc referencial les paraules i els fets de Jesús que tantes vegades hem sentit i llegit en els evangelis.En el meu cas m’agradaria no ser escèptic i confiar de sortir millor de la situació de pandèmia, i demanaria que tots els cristians, jo el primer, poséssim la nostra il·lusió en complir els ensenyaments de Jesús.