La festa de Sant Antoni

Ha estat molt estimat al llarg dels segles per la comunitat cristiana, se l’ha honorat amb especial veneració i molts col·lectius l’han posat com a patró de les seves feines. És el cas dels pagesos, ramaders i posseïdors de mascotes de la llar. A la ciutat de Lleida i en altres parròquies se celebra el seu record el 17 de gener amb la benedicció d’animals i el reconeixement dels qui es dediquen a les feines del camp.Enguany la festa de Sant Antoni la celebrem demà dilluns a l’oratori de la Congregació de la Puríssima Sang, on ens reunim per participar de l’Eucaristia, i a continuació fem la benedicció d’animals i mascotes al carrer, a les portes del temple.

En moltes altres poblacions es fa una cerimònia similar. La premsa escrita i els mitjans audiovisuals s’encarreguen de recordar aquesta festa tradicional que combina l’alegria i la devoció: els volem agrair la importància que donen als nostres costums, embolcallats sempre per la motivació religiosa. I és d’aquest últim aspecte que m’agradaria fer-ne una breu reflexió.Els cristians posem la mirada de Déu al centre de les nostres activitats i organismes.

Volem treballar, fer festa, reunir-nos i participar en actuacions solidàries segons l’estil que ens ofereix l’Evangeli. És per això que recorrem directament a Ell buscant la seva protecció i, sovint, a la Mare de Déu, i demanem la intercessió d’algun sant amb la finalitat que ens consoli en moments difícils, que rebi la nostra acció de gràcies per algun esdeveniment del passat o que ens recordi com fer la nostra vida més autèntica en la gloria a Déu i més propera als germans.Aquesta manera de veure el món i de fonamentar l’existència humana és tan legítima que costa de creure que hi hagi persones que facin burla o sarcasme de les nostres devocions i tradicions. Fa poc deia algú que els cristians demanen el mateix respecte i reconeixement que el que reben altres cosmovisions.

Tots cabem en aquest món i ningú ha de ser assenyalat amb menyspreu o aïllat en el seu àmbit privat per la seva fe, que té unes connotacions públiques.És això el que fan els membres de la Congregació, els posseïdors de mascotes, els pagesos i tants grups que veneren sant Antoni. Se’ls deu un respecte i una admiració profunda per la seva dedicació a les feines del camp, pel tracte als animals..., perquè aconsegueixen dignificar la convivència humana i contribueixen al bé comú amb la seva dedicació i esforç. A vegades no semblen tenir un reconeixement social adequat i els toca aixecar la veu per recordar a tothom la minsa recompensa que reben pel seu treball.

A més a més, els cristians confien en Déu en tot moment acarant dificultats i agraint favors. Aquesta fe els porta a participar en les celebracions religioses que inclouen la petició d’ajuda al Senyor i a alguns dels sants, com en aquest cas. Sant Antoni Abat, protegeix-los!